Síguenos F Y T I T R
La carabassera de Jonàs

Versos per la llengua, o la cultura del poble

|

Dimarts capvespre vaig tenir la immensa alegria de rebre el poemari Versos per la llengua: cinquanta-una veus poètiques de Menorca. Me'l van fer a mans els seus impulsors, en Guillem Alfocea i n'Ariadna Ferrer, que en aquesta època en què tot ve costa amunt han tingut el coratge i l'encert de posar en marxa un nou projecte cultural cent per cent menorquí: l'Editorial Arrela. D'en Guillem i n'Ariadna ja sabíem que tenen molt bon gust, com ho demostra el seu calendari amb les festes locals, fires i mercats, amb il·lustracions d'en Tomeu Truyol, que per tercer any consecutiu embelleix les sales de moltes cases menorquines. Però el poemari ara editat, sense desmerèixer el calendari, són paraules majors. I ho dic en un doble sentit: fer un llibre, des de la idea fins a la seva materialització, i sobretot un llibre col·lectiu, requereix un esforç i una dedicació colossals. I a més, aquest és un llibre que recull les paraules majors de la poesia menorquina d'avui, un volum que aplega el bo i millor dels versos dels autors menorquins, homes i dones, vells i joves, que malden per servar i salvar els nostres mots.
Però Versos per la llengua no és només un llibre preciós. També és, i perdonau que sigui tan prosaic, un indicador de canvi d'època. Fins fa ben poc aquest tipus d'iniciatives culturals solien comptar amb algun suport institucional. Durant tres dècades, tots els ajuntaments menorquins i el Consell Insular han estalonat moltes empreses culturals que avui ja són patrimoni de tots els menorquins. Podríem parlar de lletres, de recerca històrica o científica, de música, de teatre, de belles arts. Tots els àmbits de la cultura se n'han beneficiat. Però açò de cop i volta s'ha tallat en sec, i cada vegada és més difícil obtenir suport econòmic per a projectes culturals.

La crisi econòmica ha tingut un efecte demolidor sobre la capacitat de patrocini cultural de totes les institucions públiques. Ara toca espavilar-se, redescobrir que la capacitat creativa no està sols en el contingut dels projectes culturals, sinó també en la seva gestió. I vaja, haurem de reconèixer que aquesta nova realitat té un aspecte positiu: si en algun moment s'havien finançat iniciatives d'interès dubtós, ara el filtre és més estricte. Per aquí anam bé: açò empeny els creadors a una major autoexigència per donar viabilitat als seus projectes.

Versos per la llengua neix sense cap suport institucional públic, i tampoc en té cap de privat. És una aventura en què el risc va totalment a càrrec dels seus promotors, un fet que els honora i que diu molt del seu compromís. I per si no en teníem prou amb açò, els editors del llibre donaran un euro de cada exemplar venut a Acció Cultural de Menorca, i un altre euro a la celebració d'Illanvers. Així idò, hem fet la volta completa: tenim un llibre que no sols no obté cap ajuda externa, sinó que es converteix ell mateix en una palanca de suport a dues iniciatives que ara mateix són vitals per a la normalització de la llengua catalana i la cultura de Menorca. Déu n'hi do, quin canvi!

Però aquesta reflexió no seria completa si no apuntéssim també que, darrerament i massa sovint, l'escassetat de recursos econòmics és l'excusa preferida pels qui voldrien exercir d'enterramorts de la nostra llengua. Els successius governs que ha tingut el Consell Insular d'ençà de la seva creació han exercit les seves obligacions estatutàries de protegir i promoure la llengua catalana amb més o manco devoció. Unes vegades hi hagut més interès, i en altres moments la iniciativa ha estat més magra. Però mai com ara ens havíem trobat amb un Consell Insular que governàs contra la llengua i contra la cultura. Açò és una cosa mai vista. Amb el pretext de la falta de doblers, tot allò que toquen ho espanyen. Encara no fa un mes vam saber que el Consell havia suspès la concessió de noves ajudes en el marc del programa "Menorca, música i teatre". Els mateixos dies ens assebentàvem de la intenció de retirar l'ajuda al festival poètic Illanvers. I aquesta setmana m'han dit que el Consell enguany no traurà la convocatòria de suport genèric a l'edició en català: si açò acaba passant, seria la primera vegada que succeeix d'ençà que el CIM existeix, i Menorca seria l'única de les Illes Balears a prendre aquesta decisió. En fi, açò només són algunes notícies recents. Si començam a comptar des de l'inici d'aquesta legislatura, la magnitud de la tragèdia és incalculable.

Afortunadament, cada tret que disparen els surt per la culata perquè, al revés del que diuen, la cultura no viu de subvencions. La cultura del nostre poble ha sobreviscut en èpoques tant o més fosques que aquesta, ha après a redreçar el cap enmig de la persecució, la desídia i el menyspreu, i ara no havia de ser diferent. Amb suports o sense, Illanvers es farà, i serà un èxit. I Versos per la llengua omplirà l'estiu de Menorca de dignitat i d'amor propi, de passió i de saviesa, de coratge i de força.

Encara no el teniu?

Lo más visto