A Eivissa no hi ha serps, em va dir l'escriptora Iolanda Bonet (ciutat d'Eivissa, 1955) després de sentir-me llegir el conte infantil "Punxaguda" (el petit eriçó que s'enfronta a la serp) a l'espai d'actes de la passada Fira del Llibre de Palma de Mallorca. El motiu és la terra sagrada cristiana i que els romans quan van colonitzar l'illa dels pins hi van dur eriçons que les van exterminar. Desconeixia que els eriçons mengessin serps i que per Eivissa no reptin aquests animalons amb injusta mala fama bíblica. Sabem tantes poques coses dels eivissencs i dels formenterencs! Sempre recordaré el dia que en vaig conèixer un. Ens trobàvem a Cabrera amb motiu d'unes tòrrides maniobres militars i un amic soldat menorquí em va dir: mira, aquell cap roig és d'Eivissa. Ens el vam mirar durant una estona amb atenció. Vam escoltar el seu rall. S'assemblava a la nostra manera de rallar. S'assemblava més que la manera de parlar dels mallorquins. Tornant a les serps. No sé si hi ha serps a Cabrera. Les dues vegades que hi he estat no me'n vaig trobar cap.
Tampoc no sé si hi ha eriçons a Cabrera. Per acabar de reblar la meva ignorància, tampoc no sé si Cabrera és terra sagrada. Com més coses se saben, més creixen les àrees ignorades. Mon pare era l'home més bo que he conegut mai. Per açò em quedava perplex i desconcertat quan presumia d'un dels seus rituals de joventut. Cada vegada que anava pel camp i es trobava una serp, l'agafava per la coa i la feia girar per damunt el cap com ho hauria fet un antic foner amb la fona. El que aconseguia aquell moviment circular era provocar una força centrífuga que trencava les vèrtebres de l'animal i el duia a la mort.
Mon pare, que ajudava tothom que podia i sempre cercava els punts d'enteniment amb la resta de la gent, tenia un odi alegre i festiu cap a les serps. Encara ara em resultaria incomprensible si desconegués el seu origen. La cristiandat va condemnar la serp després del seu afer amb Eva. A Menorca hi ha serps i hi ha eriçons. Però coneixem tantes poques coses de les serps! Per exemple, les serps, en fer-se velles, els creix la cabellera, i enmig dels cabells els surt una pedra brillantíssima que dóna claror en la nit i és anomenada brillant de serp o pedra de serp; aquesta pedra du la fortuna i omple de benaurances a aquell qui arriba a obtenir-ne una. Les serps són tan afectades de beure llet, que van a mamar als pits de les dones adormides. També, quan senten l'olor de la llet d'un infant que mama, li entren per la boca. Hi entren de reculons, ficant-hi primer la coa i fent-se endins fins a quedar amb la boca ran de la gargamella. Així, tota la llet que la criatura xucla, va a parar a la boca de la serp, de manera que la criatura s'emmagreix i arriba a morir-se de fam si la gent no s'adona que hi ha la serp i no la treu. Per treure-la, escalfen llet dins una caldera, i quan aquesta fa bovor, posen l'infant peus per amunt i cap per avall sobre la caldera, i la serp en sentir l'olor de llet calenta surt i cau dins la llet bullent de la caldera que l'escalda. Bavor és el vapor d'un cos en fermentació o en ebullició; castellà "vaho". A Menorca, a més de bavor, també es diu bovor.