La premsa alemanya ja ha atorgat el primer títol al nou entrenador del Bayern després de la presentació diumenge passat a l'Allianz Arena de Munic. "Pep ja és campió d'alemany", ha titulat a les seves pàgines d'esport el diari "Bild", tot jugant amb el doble sentit de la paraula germànica "Meister", que significa mestre i també campió. L'entrenador de Santpedor ha deixat bocabadats els alemanys i ha deixat ben clar des del començament que no forma part de cap de les maneres d'aquesta Espanya tancadament monolingüe -encapçalada per presidents de govern que no saben rallar anglès-, ronyosa, arrogant en la ignorància i incapaç d'integrar-se i d'acceptar la riquesa que representa la suma positiva de les diferències idiomàtiques i culturals. A més d'alemany, Guardiola s'ha dirigit als més de dos-cents periodistes presents en castellà, en català, en italià i en francès. Tenint en compte la contundència a favor de la independència del seu país mostrada públicament pel generador del miracle futbolístic blaugrana, es podria veure aquest gest com una falca entre l'Espanya casposa, desintegradora i ancorada en el passat imperial que es vol deixar enrere, i la Catalunya moderna i cosmopolita que es vol obrir camí -seguint la senda marcada per figures com ara Ferran Adrià, Valentí Fuster, Josep Carreres, els germans Roca o el mateix Guardiola- com a nou i dinàmic estat d'Europa. Vaig tenir la sort de conèixer tangencialment en Josep Guardiola quan era jugador del FC Barcelona i va passar les vacances a Menorca l'estiu de l'any 1993. Les hores d'oci comú a la piscina del xalet familiar ens van mostrar un Josep Guardiola normal, proper, gens diferent als joves de la seva edat i, fins i tot, amb una certa fòbia a l'esforç físic produït per les triomfals i exigents temporades esportives sota les ordres de l'entrenador Johan Cruyff. Com a anècdota és interessant remarcar que la seva única queixa diària era el pendent de l'escala que mena a la platja de Cala Galdana, situada d'altra banda a uns cent metres del xalet! Crida l'atenció que aquell al·lot de constitució fina es convertís després en l'emblema de l'esforç, de la disciplina i de la superació.
A més del llinatge del símbol català de l'esport, guardiola és un recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden esser tretes fàcilment sense trencar el recipient. També es refereix als estalvis fets paulatinament per a qualque fi. A més de llinatge, derivat del diminutiu de Guàrdia, Guardiola és un topònim present a Olot i al Penedès. Existeixen vàries variacions de guardiola: lladriola, rodiola o vidriola. Guardiola sembla una derivació del radical de guardar, com a diminutiu de guàrdia. Les variants que presenta deuen esser efecte de contraccions d'altres radicals. La variant lladriola s'ha format probablement per l'analogia de lladre (familiarment, els castellans donen el nom de "ladronera" a la vidriola o guardiola). A Menorca es fa servir la variant vidriola. La forma menorquina pot venir de l'analogia de vidre.