Encara que és una impressió des de la distància i, per tant, susceptible d'equivocació, em sembla que enguany ha estat un Sant Joan bulliciós, alegre i relativament tranquil. Com ha de ser una celebració tan espectacular i vibrant com és la del sant de Ciutadella. Dit d'una altra manera, els gecs s'han deixat damunt el ring i la gent ha xalat i ha fet festa. Aquesta paraula, gec, està barallada amb els significats i amb la grafia: gec, però també jac o jeq. Fins i tot, geco. Un jac o un gec era antigament una peça de vestit, probablement cota d'armes, ausberg; castellà antic "jaque". Més endavant va passar a denominar una peça de vestit que cobreix el tors de l'home i va posada damunt del guardapits o de la camisa; castellà "chaqueta". Jeq és una paraula recollida per Donaldson, però amb un significat diferent. Donaldson diu que jeq és un crit del joc de llançar pedres a l'aigua per fer-les rebotar tantes vegades com sigui possible; castellà "juego de las cabrillas".
El jac és una eina de fusteria semblant a la garlopa. N'hi ha de diferents classes, segons la utilitat especial a què es destinen, i s'anomenen jac de desembastar, jac de polir, jac de bocellar... És una paraula coneguda pels fusters menorquins i també mallorquins. És més usual la forma gec que jac. L'etimologia d'aquesta garlopa és incerta. Podria derivar del francès Jacques (Jaume). Hi ha teories que hi veuen una derivació de l'anglès jack-plane, "eina de fuster". "Agafar el gec" és en molts d'indrets disposar-se a anar-se'n: "Si agafo el gec, no em veuràs mai més." El significat i la grafia a la qual em referia al començament fa referència a les punyades, a les baralles, a les tupades; castellà "paliza", "tunda". "Li va donar un gec, que se'n va recordar tota la vida." "Si venc, et fotré un gec". Joan Benejam, al llibre "Ciutadella Veia. Records d'un quant temps enrera", dedica un apartat al costum ancestral dels gecs amb el títol "Baraies i altres coses": "En voleu, de baraies, es vespres p'es carrers, entre soldats i jovent d'es poble, ja per qüestió d'al·lotes, ja per altres coses!
Per aquell temps a Ciutadella hi havia uns quants joves de muscles estirats i ànima de ferro, que els deien curros. Entre ells se distingia es curro Canet, que era mariner, i es curro Mayans, que feia de sabater, i en tombaven, de soldats, que feia por. (...) De baraies d'al·lots cada dia era un fester, i més que tot entre placeros i borneros. Venia es diumenge i ja no eren al·lots, sinó joves fets que anaven a sa Planada i allà s'esbravaven. En es jocs de pilota sempre hi havia punyades. Per ses platges de Cala en Blanes, Santandria i Cala Blanca, en temps de darrers dies, es bon vi escaufava sa sang, i casi sempre, quan es reunien alguns ranxos, sa vega acabava en baraies.
Per ses fonts de rentar es solia armar colque baraia de dones. (...) També p'es molins hi solia haver candonga". Només és una teoria, però em sembla que l'esport ha canalitzat les ganes de brega instintiva dels homes. Millor així. "Vine i et fotré un gec damunt el ring" o "Vos envelarem un gec durant el partit de futbol". Després, fins i tot, els rivals poden anar a comentar la jugada prenent una cervesa.