La percepció de massificació canvia d'una persona a una altra, pel que la flexibilitat és fonamental per sobreviure a la pràctica turística menorquina del juliol i agost. Diferents nacionalitats, compartim una mena de tot admès. Els exemples són molts i molt variats, que van des de la muda de preus, fins les papereres replenes a mitja tarda. Estem acostumats a estiuejar amb paciència: embotellament de trànsit, circulació perillosa o la parsimònia amb la que es mouen. Ni l'aigua que surt de l'aixeta disposa de la mateixa pressió. L'altre dia un visitant es va aturar enmig del pas de vianants del port de Maó rallant per telèfon, visiblement aliè al clàxon dels vehicles.
Desconec les normes pròpies de cadascun dels establiments, però les tovalloles penjades als balcons de pensions, hostals, apartaments de lloguer per a turistes i als hotels, és una imatge estranya. Fins el setembre, hi ha "roba estesa". Van a la platja carregats, que no hi falti res: cotxet, cadiretes, matalàs inflable, para-sol, gandula i estoreta, braçals i bombolleta, pilotes i paletes, gorres i ulleres, perols de fer castells de tota mida i tot color, nevera, mini tenda de campanya, farmaciola amb el desplegament de cremes: protecció solar de cos i de cara, el curatiu de meduses i suavitzant pel cabell.
Contrasta amb nosaltres, qui acudim amb una senzilla senalla menorquina on sempre hi cap tot, almenys, el necessari per anar a la platja.
La propietat a temps compartit compren la compra d'una estada durant un temps. Continuem concentrant-lo en el mateix període de l'any i la creixent diversitat de necessitats dels turistes indica que els diferents productors encara s'hauran d'atracar més als consumidors. Si pagues car, desitges la unitat completa.
Hi ha d'haver flexibilitat, d'espai i de consum, però s'ha d'aconseguir difonent respecte i amor per tot el que ens envolta i –sempre– amb més recursos per part de l'Administració. A vegades crec que els nostres hostes són diferents, independentment de la seva reserva, viuen del tot inclòs.