Dos col·lectius estan especialment enfeinats aquests dies. Desgraciadament, un d'ells és el dels bombers. No crec que m'equivoqui massa si dic que algú està intentant provocar un gran incendi a la costa sud de Menorca. L'estiu passat ja vam tenir el cor estret per una acció similar, i ara algú sembla que hi vol tornar. Per sort, l'excel·lent actuació dels bombers ha evitat mals majors. Des d'aquí, el meu agraïment. Gràcies a ells, seguim tenint la millor roqueta del món.
L'altre col·lectiu que té feina i molta és el dels jutjats i els policies que traslladen a les persones que han d'ingressar a presó. La setmana passada ja vaig manifestar la meva perplexitat per l'ingrés a presó de Maria Antònia Munar, no perquè considerés que no hi havia d'entrar, sinó perquè aquest ingrés demostra la baixa categoria moral i ètica d'alguns dels que feien política en els anys de les vaques grasses a Balears.
Ahir aquests senyors van haver de dur a presó a un altre polític, i un altre dels grossos. Josep Juan Cardona, aquell home petitó amb bigoti, ha rebut la condemna més gran imposada mai a un polític a Balears per ser el cap de la xarxa que va robar doblers de tots noltros per posar-se'ls -suposadament- dins les seves butxaques i dins els seus pots de cola-cao. Reitero la meva perplexitat. Em costa pensar amb quina impunitat es devien creure aquesta gent per robar d'aquesta manera.
Ara bé, n'hi ha prou amb una condemna? És suficient que aquests senyors estiguin sense llibertat per reparar el mal causat? No. El que fa falta és que ell, el partit i les entitats que es van beneficiar dels seus actes delictius tornin els doblers, i si pot ser, amb interessos. Fins que açò no passi, no hi haurà justícia.