El gran Gila era capaç de telefonar a l'enemic per intentar pactar els atacs i les estratègies. Intentava xerrar amb l'altre bàndol, i així arribar a acords per a una guerra menys cruel. A Balears, hi ha una guerra declarada on s'ha romput definitivament qualsevol esperança de diàleg. L'educació, i em fa molta pena dir-ho, està definitivament en guerra.
Un amic em comentava l'altre dia que amb les darreres decisions, la Conselleria d'Educació ha passat d'intentar evitar el conflicte a provocar-lo directament. Crec que el meu amic té raó. Les diferències entre les parts són molt grans, és evident, però la corda no es romp fins que algú fa una estirada massa forta, i aquesta vegada el Govern ha fet un gest desproporcionat.
No sé si un funcionari ha d'obeir estricament les ordres de dalt si creu que aquestes són perjudicials per als alumnes, per al funcionament del centre i per la comunitat educativa. Legalment, segurament sí. Èticament, la cosa és diferent.
La Conselleria, en tost de pensar que si quasi tots els centres educatius s'oposen a les seves decisions és perquè deuen tenir algun argument de pes, ha aplicat aquella tàctica tant simplista de si no estàs amb mi, estàs contra mi. El Govern, definitivament, ha polititzat l'educació, i el que és més greu, l'ha posada en perill.
Perquè deixar un centre sense director és deixar un vaixell sense capità. A més, en aquest cas el director no és més que el cap visible de tot un equip que prenia les decisions conjuntament. Tenc la sensació que la mesura és més un acte intimidatori, un cop sobre la taula per deixar clar que "aquí mano jo". Un acte dictatorial?
No, prefereixo no emprar aquesta paraula. Altres ja ho fan.