Coses de relativa importància que passen a l'illa de Menorca a l'estiu (i que jo me n'hagi entemut). Una perdiu arruixa amb les ales escarrufades un ca petit a un hort de La Beltrana davant la sorpresa del seu amo i del mateix canet. Un piròman sense identificar cala foc a quatre punts de la fràgil i preciosa costa sud de l'illa; petits incendis que, a diferència de l'illa veïna de Mallorca, els efectius de bombers aconsegueixen controlar amb relativa facilitat. Des del mirador de Cala Galdana que guaita al canal de Mallorca uns turistes fotografien el paorós incendi d'Artà; arriben agents de la policia municipal de Ferreries i creuen que és un vaixell que s'incendia enmig de la mar. Un iot de gran eslora entra majestuós a la cala de Trebalúger de la bella localitat del sud anomenada Es Migjorn Gran; després de llançar l'àncora, un exèrcit de camàlics tragina taules, cadires, neveres, hamaques, caixes, begudes, ombrel·les, equips de música i tot tipus de menjar; després de muntar aquest insòlit i espectacular envelat els portadors s'enretiren i surten del ventre de la nau motos aquàtiques i petites embarcacions plenes de gent...; asseguts còmodament a les cadires clavades a l'arena amb una copa de vermut o un got de vodka els visitants contemplen desencisats les evolucions d'un home que s'enlaira impulsat pel xorro d'una motxilla que dirigeix amb dos comandaments digitals; passats uns minuts, els visitants blancs s'aixequen i els portadors repeteixen l'operació en sentit invers; el luxós iot encara la proa cap a l'horitzó i, després de sortir de la platja, vira cap a ponent. Uns músics han estat contractats per fer un concert privat en un vaixell amarrat al port de Maó; després de l'actuació, els propietaris, que naveguen per la Mediterrània en un iot de bandera russa, paguen el preu estipulat i donen als sorpresos músics mil euros de propina. Una consellera d'educació menorquina del Govern Balear sense personalitat, castiga els directors de tres instituts menorquins amb una sanya desmesurada i venjativa; la comunitat educativa reacciona amb molta personalitat i celeritat i convoca una vaga indefinida a partir del començament del curs escolar. Un home alça un enderrossall armat amb una destral que s'aguanta rere l'esquena amb un cinturó gastat; discuteix amb els caminants que sempre han fet servir aquell carrerany per arribar a la mar o per anar a cercar-hi esclata-sangs; la discussió puja de to; es llancen amenaces i acusacions que no arriben enlloc; ensoldemà, la paret torna a estar esfondrada i els caminants locals i de diferents nacionalitats segueixen fent servir el camí com si no hagués passat res; com si conservessin dins la memòria la condició de pas i l'accés a la mar concedida al segle XIV pel rei Pere IV a tots els menorquins: dos dies després, l'enderrossall torna a estar alçat; la paret seca ha estat reforçada amb ciment i coronada per una branca seca i espurnejant de pi. Un vailet del nord de Gal·les trepitja sense voler un peix aranya amagat davall l'arena i es clava l'espina verinosa al peu; és atès al servei de la Creu Roja de la platja; quinze dies després la ferida ha cicatritzat i es dorm dins l'avió que el torna de nou al nord. Han passat moltes més coses aquest estiu a Menorca, però d'aquestes me n'he entemut. Entèmer-se és un verb reflexiu que significa tèmer-se, adonar-se; castellà percatarse. "Embavats de veure sa gent... no's vam entèmer y darrera ells van sentir un terrible: Nyoc, nyoc!". A. Ruiz i Pablo (Catalana, VI, 40). Pel que fa a la conjugació, aquest verb en menorquí té la particularitat de conservar les formes arcaiques del futur i del condicional entembre i entembria (en tost de entemeré i entemeria, que són les corrents a Mallorca). L'etimologia s'ha de cercar en el també verb reflexiu tèmer-se amb el prefix en- adoptat per falsa interpretació de la partícula pronominal en- (me'n tem, se'n temem, etcètera ha estat interpretat com si fos m'entem, s'entemen, etc.). És una formació anàloga a la de empujar-se, entornar-se...