Un dissabte matí agafam el cotxe i, pel camí d'en Kane, ens apropam a La Mola per visitar l'exposició sobre la Mediterrània del segle XX.
La visita, plena de serenor i tranquil·litat, se'ns fa agradable, alhora que ens apropa a la diversitat del món de la Mediterrània. Molts fets i històries succeïts al llarg del passat segle XX ens arriben a través de la fotografia: la convivència de cultures diferents, els horrors de la guerra, els moviments migratoris obligats, la por als bombardejos, els personatges mítics, l'arribada del turisme i els canvis econòmics i socials.
I, al bell mig, la nostra illa que s'assabentava de tot a través de la premsa diària i els seus testimonis gràfics.
L'exposició és una lliçó de cultura general. Passejam pels ports, vaixells, monuments, grans ciutats, moltes d'elles centre de les grans civilitzacions i del saber humà. Confrontació d'ideologies polítiques. Cultures que no es coneixen i realitats religioses diverses que han de conviure. I personatges històrics i d'altres d'anònims.
La imatge de qualsevol fet reflectit en l'exposició, captada per les màquines, ens permet conèixer llocs i fets. En tot cas, la Mediterrània, tan pròxima i tan llunyana a nosaltres. Racons de la Mediterrània que tal vegada mai podrem visitar.
L'exposició m'ha fet pensar en els lligams que tenim els menorquins amb Alger i Marsella.
Alger, al nord d'Àfrica, és el gran lligam que tenim els menorquins a l'altra banda de la mar. Gairebé una nova illa es va crear al segle XIX a causa de la emigració de més de deu mil menorquins instal·lats a Alger. De llavors ençà, durant més d'un segle, anades i vingudes de menorquins-algerians-pied-noirs. Fort de l'Eau i altres poblacions en són testimoni. Moltes dones venien a Menorca per donar a llum al costat de la seva família i, després, tornaven a la nova Menorca d'Alger. Arrels encara fermes avui amb els antics menorquins, coneguts a França com a pied-noirs (peus negres).
I del sud, passant per Menorca, ens anam cap el nord. Marsella és l'altre punt de connexió.
Marsella és una de les principals ciutats de França i un dels ports més importants de la Mediterrània. I per a nosaltres port d'anada i tornada de molts menorquins que tenien els seus familiars primer a Alger i després a França. Enguany, Marseille és la capital europea de la cultura, com ho van ser en el seu moment Madrid o Salamanca. Una oportunitat única per conèixer una de les principals ciutats franceses.
Qui visiti Marsella, passejarà pel port vell amb els seus pescadors venent el peix fresc. Al carrer de la Canebière hi trobaran l'oficina de turisme, punt neuràlgic de la informació turística.
Descobriran la ciutat a través de visites guiades, l'autobús, el tren turístic o simplement passejant pels seus carrers i avingudes: Notre Dame de la Garde, les restes d'època romana, el Museu d'Història Natural, el palau Longchamp i el mercat àrab.
Marseille mostra el seu potencial cultural, econòmic i esportiu en el "Pavelló M", construcció temporal al costat de l'ajuntament. L'evolució del seu creixement urbà, aspectes culturals, la gastronomia, reportatges audiovisuals, la producció de sabó i un tast artístic de diversos museus ens confirmen la importància de la ciutat.
L'altra gran infraestructura cultural és el Museu de les Civilitzacions de l'Europa i de la Mediterrània. Inaugurat el passat juny, aquest espai cultural ens apropa a la Mediterrània, les seves civilitzacions i el seu esdevenir.
El centre cultural de la Vella Caritat és un museu d'art europeu, africà i americà. I els més aventurers poden visitar l'illa d'If, a on empresonaren personatges com el marquès de Sade o el comte de Montecristo en la novel·la d'Alexandre Dumas; arribar a l'illa de Port Frioul és gaudir d'un dels centres sanitaris marítims més importants del sud d'Europa.
La diversitat cultural i humana de Marseille ens demostra que la integració de persones originàries d'antigues colònies franceses del segle XIX és un exemple de convivència racial. A ben segur que la connexió Marsella-Menorca-Alger n'és una de les moltes que els suggerirà aquesta exposició fotogràfica, que es pot visitar d'aquí a final de setembre. I és una bona oportunitat per conèixer un poc millor els nostres veïns.