Llegir un bon llibre és una de les més atractives aventures que podem viure. Atractiva i barata. Llegir és sempre una porta oberta al somni, a la imaginació, a la reflexió, a l'emoció... Mai sabem el que les pàgines d'un llibre amaguen, ignorem el que un llibre ens pot regalar, què ens oferirà i, sobretot, la companyia que ens pot arribar a fer.
Llegir ens permet, d'entrada, fugir noltros mateixos, de l'entorn, del paisatge de cada dia, ens ofereix la possibilitat d'escapar de la rutina, de la resignació inclús i, tot això, sense sortir al carrer, sense moure'ns de casa. Els ja convençuts d'aquesta fantàstica possibilitat, com tu mateix, sabeu molt bé que cap llibre és igual, que el seu sabor i color és sempre diferent, que no tots ens deixaran el mateix rastre.
Que alguns els recordarem molts d'anys i els guardarem a prop i, en canvi, d'altres seran oblidats i viuran plens de pols a un racó dels porxos o acabaran, que tampoc és cap mal acabar, a una parada de llibres de segona mà. Ells, que són molt savis, esperaran, quiets i silenciosos a la paradeta, i sabran triar un nou lector. Els llibres no moren mai. Ells sí, neixen i no moren. Són de simple paper però ens sobreviuen, sigui a ca nostra mateix o a les biblioteques públiques. Noltros haurem partit cap el silenci definitiu, però ells seguiran fidels i silenciosos al lloc de sempre, esperant que unes mans els tornin a obrir. Deia el rei Alfons V: «Els llibres són de tots els meus consellers els que més m'agraden ja que, ni el temor ni l'esperança els impedeix dir-me el que haig de fer». Aquell savi rei d'Aragó, València i Mallorca, que va viure durant el segle XV, just quan l'amic Gutenberg posava la impremta en marxa, tenia raó: un llibre no ens trairà mai, sempre serà ell mateix. Res el farà baratar.
L'aventura del llegir comença ja amb la visita a la llibreria. En aquell gran o petit espai, entre tantes possibilitats, enmig de tantes suggerències, saber quin és el que millor companyia et farà, és ja un joc apassionant, un repte... repte, que tot s'ha de dir, no sempre surt com voldríem, com havíem imaginat. En aquests acollidors i silenciosos laberints de prestatgeries i de taules plenes de novetats, haurem de triar, haurem d'encertar.
ENCETAR LA LECTURA és, amic meu, sempre una gran victòria. És la primera passa d'una gratificant experiència personal que, més tard, podrem compartir, recomanar o comentar. El que ens queda després d'una bona lectura és un fet notable, indescriptible: és com aquell plaer que se't queda gravat i que recordes tota la vida, com el d'aquell dia a la mar pescant a la proa d'un llaüt o el record d'un majestuós perol de calamar, o també el d'una posta de sol d'estiu, la memòria d'un gran amic o la de la vella cançó que et cantava la mare... aquests records, com el que et deixa un bon llibre queden, ja per sempre més, fixats a l'àlbum de la memòria. Mentre tinguem memòria. Seran part indestriable de la nostra petita història civil.I aquesta aventura pot ser planificada o casual. Planificada perquè qualcú t'ha recomanat un llibre concret, perquè has llegit una crítica... però, la més emocionant és la casual, la que és fruit de l'atzar. Aquesta emoció l'he viscut jo aquest mateix estiu. A una llibreria de Maó vaig trobar un llibre d'aparença insignificant, un llibre breu: La memoria de las olas. El seu autor: Carlos Garrido. Un minut de dubte. L'aparença càlida però fràgil em va decidir. Vaig encertar del tot. Una història entranyable i mínima: una dona que viu a una residència de vells, rep la visita periòdica del seu fill. Ella és feliç perquè creu que és a un creuer que la porta a Menorca. No, no hi ha res més. Una minúscula història sobre un personatge comú. Possiblement amb aquesta prosa senzilla, continguda, neta, he passat uns dels millors moments d'aquest estiu... N'he viscut més enguany, però ja us ho contaré un altre dia.
No us priveu mai d'aquest plaer: queden sempre inoblidables aventures de paper.