Un bon flicot, sí senyor. S'ha organitzat, efectivament, un complicat embull amb l'aspiració d'una part del poble de Catalunya a decidir el seu futur. Aspiració que aquests ciutadans consideren del tot legítima i que simplement volen sotmetre a la consideració de la resta. En principi, aquesta que és, hauria de ser, una proposta per obrir un diàleg noble, seré i seriós, s'ha convertit, per desgràcia, en una agre i visceral discussió de complicada sortida.
Possiblement, amic meu, estem pagant ara, tard i malament, la greu manca de llibertats, de democràcia, en definitiva, que hem patit durant tants d'anys. De segles, inclús. Molt, massa, temps els ciutadans d'aquestes terres han encaixat, sofert resignadament, una història que ells no escrivien. Eren simples espectadors passius del que decidien i pactaven els qui en cada moment tenien el poder. Ells eren tan sols súbdits obedients a la voluntat de la corona i de l'església.
El poder, especialment el poder reial, despòtic i absolutista, feia i desfeia d'acord amb els seus propis interessos personals, tantes vegades espuris. La resta silenci. Silenci o càstig. El poble tenia assignat un únic paper polític: reverenciar al rei de torn i assistir devotament a les misses de la parròquia. Molt poca cosa més.
2 Repassar un poc la història espanyola és ben il·lustratiu.Vols exemples...? Fàcil, dramàticament fàcil. Tractat de Tordesillas. Any 1494, a l'atractiva i petita ciutat castellana, uns criats de manament, firmen en nom dels Reis Catòlics i de Joan II de Portugal, aquest acord pel qual es reparteixen les zones de navegació i conquesta de l'Oceà Atlàntic i del que en deien el Nou Món. Amèrica acabava de ser descoberta. Van traçar una línia imaginaria situada a 100 leguas de les Açores i de Cabo Verde i aquest Nou Món quedava repartit. Inclús el Papa Alexandre VI, decretà l'excomunió de tot aquell que passés aquella línia sense permís dels Reis Catòlics. Una vegada més: monarquia i església es donaven la mà. Mai va ser feta cap consulta als possibles afectats. No importava gens: eren pobres indis i, per paga, infidels.
Un exemple més, i aquest afecta a Menorca: el Tractat de Utrecht. Signat l'any 1713 a la ciutat holandesa que li dona nom per les monarquies i països que havien participat a la Guerra de Successió d'Espanya. Els anglesos que veuen com el rei Felip V ha obtingut clares victòries a un parell de batalles i que compta amb el recolzament d'una part de la població, decideixen abandonar - trair? - al pretendent a la corona, l'arxiduc Carles d'Àustria. En secret comencen a negociar amb els francesos. A canvi d'aquesta traïció els britànics reclamen importants concessions comercials i colonials. Entre aquestes, figurava, per exemple, el poder enviar 140.000 esclaus a l'Amèrica espanyola. A més, i com a regalet addicional, van rebre, entre d'altres terres: Gibraltar i l'illa de Menorca. Fantàstic. Tothom tenia premi: Portugal rebia la colònia de Sacramento; la casa de Saboia, recuperava la mateixa Saboia, Niça i l'illa de Sicília i, el propi Arxiduc, el gran derrotat, a canvi de renunciar a la corona espanyola, obtenia el regne de Nàpols, Flandes i l'illa de Sardenya... i tots tan contents. S'havien repartit amigablement trossos del món sense demanar res a ningú. Catalans i baleàrics, ferms defensors de les aspiracions l'Arxiduc van quedar amb un pam de nas. Els menorquins eren del cop súbdits de la corona britànica. God save the King.
Passa el temps i quasi cent anys més tard, l'any 1802, Anglaterra, França i els seus respectius aliats, signen el Tractat d'Amiens. Més intercanvi de cromos: Menorca, per exemple, torna a ser espanyola. Tampoc cap consulta: l'opinió dels menorquins no tenia la menor importància...
Aquesta terrible i constant actuació del poder polític, segurament ha acabat marcant a foc els gens de molts espanyols. Ara que, recuperada la sobirania, semblava que teníem aconseguida la llibertat i, amb ella, la capacitat de decidir el nostre futur, tampoc serem capaços de respectar la voluntat democràtica de les majories...?
No haver donat ni una passa envant, no haver aprés res de la nostra trista història, seria un dramàtic fracàs. No trobes, company...?