Hi ha notícies que cruixen, com la referent a la inauguració del Fòrum del Mediterrani celebrat a Barcelona. Moncloa convidà al President de la Generalitat, Artur Mas, per acompanyar al cap de l'Executiu, Marinano Rajoy, tot recordant-li que per tractar-se d'una reunió d'Estats no hi havia cabuda per a la seva intervenció. Arran de pell, les qüestions de protocol ompliren més debats i declaracions que el propi encontre.
El conjunt de normes de cortesia que cal seguir en els actes públics, darrerament, deixa de banda el pur estil cerimonial, el d'origen, el que és necessari conèixer per al desenvolupament de les relacions institucionals, de gestió i de vincles socials. S'han convertit en gabinets professionals dedicats a les relacions públiques i al màrqueting, manufacturers d'imatges i titulars.
Amb la ferm voluntat de que qualsevol activitat esdevingui de la millor manera possible, hauríem d'editar la màgia dels encontres des d'un sentit comunicatiu més ampli. Cada activitat és un repte per ell mateix, que s'ha d'estimar en tota la seva dimensió. La resta, és pràctica discursiva, la que busca el protagonisme polític en lloc de la representació del poble. Realment, a qualcú li importa el que hagués dit Mas o va declarar Rajoy en la inauguració del fòrum? Gracies a les diferents apreciacions, criteris i judicis, d'una banda i de l'altra, ja s'havien romput -abans de començar- tots els motlles necessaris de la solemnitat.