Tenim tendència a defensar les minories, a nedar contra corrent amb l'emoció de viure i de deixar viure amb el màxim respecte, sempre advocant allò que més estimem. L'anuari d'aquesta columna narra que les retallades són d'una dimensió tan gran que allò perdut no són només els drets, sinó la confiança del poble cap a les institucions. L'any que acaba ha marcat les nostres paraules, sigui el darrer brindis per la llengua que hem utilitzat per compartir-les.
Perquè sonem aquell instrument que va més enllà de la comunicació, que és la nostra forma d'entendre el món, de somiar-lo i de relacionar-nos-hi. Amb ella, accedim a la cultura quotidiana d'unes formes de pensament mil·lenàries. És aquella que no perviu només pels seus mots, sinó que necessita fets i accions que la mantinguin viva i actualitzada. Ens fa sentir més arrelats al lloc que vivim, l'ensenyem a tots aquells i aquelles que estan disposats a fer un esforç per prosperar, als adoptius que deixen de ser forasters.
Enguany ha rebut continus atacs, de la Llei de Funció Pública o de Símbols, que fan de la llengua un emblema per aconseguir major rèdit polític. Són els qui promulguen el trilingüisme com la solució del futur, minvant la quietud de tot allò que ens fa sentir més arrelats a la terra. El carrer, tranquil i assossegat, estima una de les parts més importants de ca nostra i es sorprèn per l'afany de carregar-se allò que ens uneix, la llengua que ens fa únics.