Van passar moltes coses al món l'any 1914. Tot just fa cent anys va nevar de forma intensa a Barcelona, la sufragista britànica Emmeline Pankhurst va ser alliberada de la presó de Londres després d'haver iniciat una vaga de set i de fam; va néixer a Cincinnati, Ohio, l'actor nord-americà Tyrone Power; va ser assassinat a Sarajevo l'hereu al tron austrohongarès Francesc Ferran i el magnicidi va ser l'espoleta que va acabar de fer esclatar la Primera Guerra Mundial o Gran Guerra que acabaria causant més de trenta milions de morts entre civils i militars; i, a Ferreries, un dia d'hivern, va néixer Rafaela Pons Florit. Va ser un dia com avui. Un 19 de gener, però d'aquest crucial, tràgic i fantasmal 1914. O sigui, que avui diumenge, Rafaela, coneguda per la gent de Ferreries com Na Felita, ha arribat a la xifra esplèndida dels cent anys. Com ja saben la majoria de lectors d'aquests escrits, m'agrada la numerologia. 1 + 9 és igual a 10. El 10 és un nombre rodó. És el nombre de la Tetraktys pitagòrica: la suma dels quatre primers nombres (1 + 2 + 3 + 4). Té el sentit de la totalitat, de l'acabament, del retorn a la unitat després del desenvolupament del cicle dels nou primers nombres. Deu és també el nombre dels manaments de Déu. Però el que se celebra avui dia 19 de gener no és el deu, és el cent. Perquè cent és l'edat que té a partir d'avui Rafaela Pons Florit. L'acabament d'un cicle numèric. El començament d'un altre. El pas de les dues xifres a les tres xifres. Cent anys. Una centúria. Un segle. El retorn a l'un si eliminem els zeros. Deu vegades deu. El nombre cent apareix també en la saviesa antiga conservada pel poble per a reforçar o expressar el màxim la virtut de certs objectes com ara la crossa, les sabates o les botes de cent llegües, que en els contes permeten caminar a gran velocitat i sense cansar-se. També roman en l'alta literatura: «Los guerrers de cap d'ala cauen de quatre en quatre; / lo rebuig, com espigues de blat, de cent en cent», Atlàntida.
La dona a partir d'avui centenària és filla de Rafael Pons i de Catalina Florit. Segons la curosa i completa genealogia menorquina del professor Antoni Guasch penjada a la xerxa, podem saber que es van casar a la parròquia de Ferreries el 17 d'octubre de 1901. Rafael era propietari del lloc del terme de Ferreries, situat a la carretera de Cala Galdana, Calafi Vell. Catalina n'era la madona. Van tenir cinc filles i dos fills: Francisca, Antònia, Catalina, Joana, Vicent, Josep i Rafaela. Rafael va ser batle de Ferreries i va ser l'encarregat de posar la primera pedra del convent franciscà l'any 1922. No el va poder inaugurar ja que va ser destituït amb l'entrada de la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la República es va presentar amb el partit conservador a les eleccions municipals i va ser elegit per majoria absoluta. Va durar poc aquest segon mandat perquè les autoritats republicanes, com havia fet Primo de Rivera, el van substituir per un alcalde afí quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. La filla petita d'aquest alcalde ferm i conscienciós es va casar amb Joan Coca i van tenir dues filles i quatre fills: Antònia, Anfiano, Rafael, Joan Bosco, Catalina i Joan. Rafaela viu des de fa anys en una casa del carrer Fred que fa cantonada amb Bisbe Sever. Des d'aquesta casa emergeix discreta una energia encomanadissa que té la saviesa de la vida intensa i la consciència serena que t'atorga el temps viscut amb plenitud. Quin és el secret? No ens esverarem. Com diu Jonathan Swift: «Els millors doctors del món són: el Dr. Dieta, el Dr. Tranquil·litat i el Dr. Alegria». Una bona tríade. En desconec la dieta —de la mateixa manera que desconec els néts i besnéts que ha dipositat damunt la terra aquesta gran persona—, però Rafaela Pons Florit, la dona que avui fa cent anys, desprèn tranquil·litat, alegria, humor i, per tant, amor. I, si hem de fer cas a un antic proverbi xinès —«Tenim l'edat de les dones que estimem»—, avui, tots els qui tenim l'honor de conèixer-la som una mica més grans. Molts d'anys, Felita. I que en puguis fer un munt més. Centenària. Propi de les centenes. Que té més de cent anys. Pres del llatí «centenarius», mateix significat.