Síguenos F Y T I T R

Tornem-hi (quin remei!) sobre la Fundació Rubió

Benvolgut senyor Gomila Fèlix: Escriure sobre una matèria basant-se en el que li han dit o suggerit sense conèixer-la a fons, comporta alguns riscos per part del qui escriu, i a mi m'obliga a sortir al pas de les greus acusacions que vostè fa als dirigents (actuals i anteriors) de la Fundació Rubió, de la qual ve a dir que, en vint anys, no ha fet gairebé res.

D'entrada li recordaré que la presidesc des de finals de desembre de 2010 —fa només tres anys-, per tant, no crec que em pugui fer responsable del que la fundació va fer (o va deixar de fer) durant els disset anys de presidència de la senyora Rubió, però en descàrrec d'ella, li diré que no es van fer tan poques coses com vostè recalca, i també li recordaré que la biblioteca no és, com vostè afirma, una «modesta biblioteca», sinó un espai d'estudi que, gratuïtament, visiten 12.000 lectors cada any, la qual és, a més, l'única biblioteca a Menorca on els estudiants universitaris de la UNED troben tots els materials útils per a dur a terme els seus estudis.

Sí que som responsable, en canvi, de les activitats culturals que es duen a terme d'ençà que presidesc la institució, aquestes que vostè titlla d'elitistes, supòs que perquè les desconeix (per bé que es publiciten) les presentació de llibres, les conferències i els seminaris, als quals han assistit molts centenars de persones. No compartesc, per tant, el seu criteri, però el tindré en compte per millorar la nostra activitat cultural.

Però més enllà d'aquestes consideracions, el que sí m'ha preocupat del seu escrit és que doni dades i xifres del capital i del numerari de la fundació a la mort del Dr. Rubió sense que hagi parlat mai de la qüestió amb la gerència, amb el tresorer o amb jo mateix. Però vostè ho fa i deu saber per què ho fa. Com també deu saber qui li ha donat la informació de referència. Idò bé, a pesar que jo no era patró de la fundació l'any 1994 (no ho he estat fins a finals de 2008), sí que dispòs de les dades que consten als nostres arxius (que són les mateixes que té el Protectorat de la Comunitat Autònoma), i he pogut consultar un document de 5 de maig de 2000 (dirigit al Jutjat d'Instrucció nº 2 de Maó), signat per la senyora Mercè Rubió i la resta de patrons, en el qual s'afirma que la quantitat originàriament rebuda per la fundació al compte que tenia al banc Paribas (Suïssa) era de 948.665.331 pessetes (calculats al canvi mitjà del dia 25/07/1995). Si a aquesta quantitat confessada pels patrons hi afegim els 193.000.000 pessetes que la fundació va rebre directament per via testamentària (dipositats en un compte de La Caixa, a Maó), és obvi que el capital rebut per la fundació a la mort del Dr. Rubió era de 1.141.665.331 pessetes (6.861.546 €). Xifra que jo he de donar per bona a menys que em decanti per afirmar que tots —inclosa la senyora Rubió- van cometre una falsedat.


Consta també als arxius de la fundació una auditoria de Gassó Auditors efectuada l'any 2002 a instància de la senyora Mercè Rubió, a la qual el valor de la cartera a 11 d'abril de 2002 (el certificat és de l'HSBC Republic Bank) era de 7.034.662,56 € (que equival a 1.170.469.198 pessetes). Atès que el valor de les cotitzacions en el mercat borsari sempre són variables, hem de concloure —sens cap mena de dubte- que el muntant que va rebre la fundació (deixant a banda la finca de Mongofra i les accions en dos hotels ubicats a Menorca) oscil·lava entorn dels 1.150 milions de pessetes (uns 7 milions d'euros aproximadament).

Vostè, en canvi, afirma que «la herencia del Dr. Rubió a su fallecimiento (1994) alcanzaba la suma de 3.000 millones de pesetas» i recalca textualment que «apartados 1.000 millones para legados y diversas obligaciones, el resto sirvió para engrosar el capital monetario de la Fundación Rubió y Tudurí-Andrómaco.».

Tenim, idò, que si hem de fer cas al que afirmen tots els patrons i l'auditoria de referència, l'herència de què parla no era de 3.000 milions de pessetes sinó d'uns 1.150 milions de pessetes. Comprendrà, per tant, que em preocupi aquesta xifra de 3.000 milions que, segons vostè assegura, va deixar el Dr. Rubió en herència, quan, segons em consta pels documents oficials arxivats a la fundació, la quantitat realment rebuda, avalada per la senyora Mercè Rubió, va ser de 1.150 milions. Ballen, per tant, gairebé 2.000 milions de pessetes, si hem de fer cas al que diu vostè. I d'aquests, el que més em sorprèn és l'afirmació que es van apartar de l'herència «1.000 millones para legados y diversas obligaciones».

I em sorprèn (tant com em preocupa) perquè, rellegit novament el testament del Dr. Rubió, he pogut comprovar que, després de declarar la fundació hereva universal de tots els seus béns, el Dr. Rubió no ordenava cap llegat en favor dels seus familiars ni en favor de cap altra persona. Tampoc consta al testament que l'hereu hagués de complir cap mena d'obligació, tret, és clar, de les impositives. Per tant, si vostè afirma —supòs que perquè ho sap i en té constància fidedigna- que algú es va repartir 1.000 milions de pessetes en concepte de llegats o d'altres obligacions, li pregaré que m'ho faci saber, ja que, immediatament, duré la seva informació a la fiscalia, ja que significaria que aquest algú de qui vostè parla es va apropiar de 1.000 milions de pessetes que corresponien a la fundació en virtut de la disposició testamentària. Per tant, li agrairé que m'aclareixi aquests punts perquè jo, com a president actual i com a persona que no tenia res a veure amb la fundació l'any 1994, tenc el deure d'actuar en el cas que les seves acusacions tenguin fonament.

Per acabar li diré que, respectant molt la seva opinió, em sembla que no té cap sentit que els dirigents d'una fundació privada hagin d'exposar públicament la comptabilitat o hagin de fer rodes de premsa sobre el detall dels seus diners, encara que no tenguin necessitat d'amagar res. Les societats i les associacions privades expliquen els comptes als socis, i les fundacions als patrons. I en aquest darrer cas, com que tenen una finalitat pública, els patrons passen comptes davant del Protectorat de Fundacions, amb seu a la Comunitat Autònoma, que és la institució que fiscalitza aquests comptes i, per a més transparència, són públics. Per tant, senyor Gomila, vostè els pot analitzar a fons, els nostres comptes, si hi té interès.

Però el meu interès és ara més simple: que m'aporti la documentació (que segur que deu tenir) dels 3.000 milions que formaven el muntant de l'herència i d'aquests 1.000 milions que vostè assegura que es van decantar «para legados y diversas obligaciones», perquè es tracta de xifres més que suficients perquè jo, com a últim responsable actual de la fundació, me'n preocupi. I recordi: crítica és llibertat. D'acord. Però si aquesta no s'ajusta a la veritat, és difamació.

Lo más visto