Síguenos F Y T I T R
Anatomia humana

Qui ha d'entrar primer al quiròfan?

|

Van dir-nos que les retallades no afectarien la qualitat assistencial. Però la realitat supera la buidor de les paraules oficials i ens demostra que les llistes d'espera són ara un problema que ningú vol agafar perquè és una brasa que crema les mans.

Hem de mirar què passa: d'una banda, ja sabem que la despesa sanitària de Balears i Catalunya és cada cop més baixa (són de les més baixes d'Espanya). De l'altra banda, ara sabem que hi ha gent que mira d'aportar solucions racionals, i no polítiques, al problema de las llargues llistes d'espera.

Sobre la despesa sanitària per càpita, la Comunitat Autònoma que més diners posa a disposició de la sanitat pública és Euskadi, i la que menys gasta en salut és València. Balears és la penúltima i Catalunya és la quarta començant per la cua. És a dir, diguin el que diguin les nostres autoritats sanitàries, els diners per a salut són cada cop menys. És clar que això afecta la qualitat assistencial, i que té conseqüències.

Les conseqüències sobre les llistes d'espera són prou evidents per a tothom. Són un problema tan urticant que l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears acaba de publicar una proposta formal per mirar de prioritzar els pacients que són a la llista d'espera més problemàtica, la quirúrgica.

La llista d'espera quirúrgica és problemàtica perquè el personal, les hores de quiròfan i el nombre de llits han estat retallats, any rere any. I perquè ara l'IVA del material quirúrgic passa del 7 al 21%. És a dir, tota feina quirúrgica és ara més cara que abans, però els diners per pagar-la són cada cop menys.

Més de cent professionals van fer feines per mirar com prioritzar els pacients que esperen una operació a la llista d'espera quirúrgica. Aquí no es tracta de fer que la llista sigui més curta o l'espera sigui més breu, perquè això són promeses polítiques. Sinó que es tracta d'aconseguir que no esperi el pacient que no pot esperar, pero, a canvi, sí que esperi el pacient l'operació del qual no té pressa.

És pura lògica, és sentit comú, són criteris científics aplicats a les llistes d'espera quirúrgiques. L'objectiu no és que al quiròfan arribi primer el pacient que dugui més temps esperant, sinó que hi arribi primer el pacient que realment necessiti d'arribar el primer. D'aquesta manera, un senyor que espera una vasectomia, per exemple, s'haurà d'esperar més que un altre la malaltia del qual li provoca dolor o no li deixa anar a la feina.

Qui estigui esperant que li operin allò que pot esperar, si us plau, que sàpiga que ha d'esperar perquè n'hi ha d'altres que estan pitjor i que no poden esperar perquè la malaltia és més important, o és progressiva.

Segons aquest sistema de priorització de pacients en llista d'espera quirúrgica, la situació de cada pacient s'ha de revisar de manera periòdica per veure si canvia el grau de prioritat. Aquest grau de prioritat, i per tant la posició que ocupi el malalt en la llista d'espera, resulta de considerar vuit aspectes.

En ordre d'importància: 1. la gravetat de la malaltia; 2. la possibilitat que sigui progressiva; 3. la importància del símptoma principal; 4. la limitació de les activitats de la vida quotidiana a causa de la malaltia; 5. la probabilitat o les perspectives de recuperació, i de com la malaltia afecta la qualitat de vida del malalt; 6. la limitació per treballar a causa de la malaltia.

Els dos últims són especials: 7. limitació per tenir cura de persones a càrrec del malalt; 8. disposar d'una persona que pugui tenir cura del malalt, si fos necessari. S'ha dobservar que ni l'edat del pacient ni el temps que dugui esperant són factors determinats, la qual cosa serà difícil d'acceptar per alguns pacients.

Però tothom ha d'entendre que, insisteixo, tot el que és quirúrgic és ara més car (per l'augment de l'IVA, del Govern central), i que cada cop hi ha menys recursos humans i logístics, per les retallades dels governs autonòmics.

Més car i menys diners, vet aquí una pèssima combinació, i ens la imposa l'autoritat. La solució, en canvi, procedeix de la gent que vol solucionar problemes. Vet aquí la gran diferència.

Solans-Domènech M, Adam P, Espallargues M. Elaboració d'un sistema universal de priorització de pacients en llista d'espera. Annals de Medicina 2013; 96: 172-7. Disponible en: www.academia.cat

Lo más visto