Els pobles vertebrats, amb autoestima i qualitat de vida, és a dir, els que presenten baixos nivells de delinqüència i de desigualtats econòmiques, que s'articulen amb transversalitat entre les diferents capes socials i tenen capacitat d'iniciativa, ho són perquè tenen memòria històrica, la qual es fa viva cada dia mercès els rituals festius, el patrimoni monumental i el paisatge. Les persones i les societats som des del moment que tenim memòria; sense record som identitats vegetals.
Alguns dels nostres pirates menorquins, devots del sant dobler, s'emmirallen amb l'economia eivissenca, que presenta uns índexs d'activitats comercials majors que l'economia nostra, sense valorar, i oblidant així mateix, que el preu que Eivissa ha pagat, i paga cada dia, per aconseguir-ho és la desestructuració de la seva societat, que es fa palesa, entre altres coses, amb una delinqüència i un consum de drogues molt superiors a Menorca. Sí, la pitiüsa té identitat, però és inconsistent, és presentista, curta de record com la droga, perquè no està ancorada en la memòria ni té intenció de fer-la, sense projecció cap el futur. Eivissa ha forjat una oferta per la demanda d'un carpe diem entès com un cremar la vida a partir de la diversió, sense desig de pensar amb l'ahir ni pensar amb el demà.
Per açò crec que és d'alabar que la Societat Històrico Arqueològica Martí Bella promogui que el paisatge del nord de Ciutadella, el dels encontorns del Far Nati, sigui declarat bé d'interès cultural de caràcter etnològic. Mentre entitats com la Martí Bella, des de la societat civil, promoguin iniciatives com aquesta els menorquins podem estar tranquils perquè serà un indici que som vius com a poble, que corre sang en les nostres venes i que encara ens volem presentar al món d'una manera diferent. En termes econòmics, volem presentar un oferta pròpia en un mercat turístic global.
Si l'Eivissa que es crema cada estiu per la droga i la discoteca existeix és perquè hi ha una demanda universal d'emocions fortes. Però al mateix temps també n'existeix de demanda turística per gaudir dels paisatges únics i de les cultures diferents, del repòs, del caminar i la bicicleta.
La dinàmica de la població mundial va cap a la concentració en grans urbs, en grans ciutats, de milions d'habitants, motiu pel qual el desig de descans i de vacances, fugint de la rutina del ciment i dels cotxes, anant a zones preservades mediambientalment i amb identitat pròpia, anirà ben segur a més. Serà l'altra cara del model eivissenc.
La sol·licitud de la Martí Bella per la declaració de BIC pel paisatge ciutadellenc es va formalitzar la passada tardor al Consell Insular de Menorca. En aquests moments segueix el seu curs administratiu i particulars i entitats s'hi van adherint amb lletres i manifestos. La Menorca eixuta i pedregosa, retallada de parets seques i de barraques de bestiar, sotmesa a les ventades de la tramuntana, s'aixeca d'aquesta manera com un símbol de la resistència menorquina als embats dels temps i al desig de continuar sent qui som, amb la nostra llengua i els nostres costums. Gràcies Societat Martí Bella i endavant!