Veig a «Es Diari» que el GOB es torna a mobilitzar perquè es tregui el mercuri que hi ha dipositat al port de Maó. Jo pensava que aquesta era ja una qüestió resolta, assumida per les autoritats que votam i mantenim perquè procurin el bé públic, però tot fa pensar que, una vegada més, tornam a ser al començament de la pel.lícula.
Si obriu el Menorca digital podreu veure la casta d'elogis que li plouen al GOB cada vegada que pren una iniciativa. També tenen defensors, naturalment, perquè al final la sensatesa sol ser majoritària. Però hi ha uns quants comentaristes que semblen especialitzats en la desqualificació de qualsevol proposta del col.lectiu ecologista.
Les crítiques que els fan sembla que surtin més del fetge que del cervell, perquè ataquen de forma visceral I no raonada, I solen anar contra plantejaments que semblen ser prou sensats.
I és que si hi ha qualcú disposat a conèixer el món més enllà del seu forat particular, descobrirà que el GOB és una entitat extremadament moderada, que sol contrastar les seves propostes amb la realitat I, a diferència de tant de dogmatisme com corre pel món, trepitja de peus en terra. Seria difícil demostrar que no defensa l'interès general de Menorca, també l'econòmic.
Tret dels resistents que encara volen viure al segle passat, bonibé tothom sap que avui toca recollir tota la merda que vam arribar a escampar. I protegir el medi ambient, si és que volem salvar la salut, l'economia I el futur.
I que en aquest segle, si volem progressar, haurem d'abandonar les pràctiques inconscients dels nostres predecessors. Vull dir de quan pensàvem que el negoci ho justificava tot I arrasàvem tot allò que trobàvem per davant per guanyar doblers, sense pensar ni per un instant en les conseqüències.
Tindriem un futur ben fotut si encara no ho haguéssim entès. I una de les urgències és eliminar el mercuri del port de Maó. I una altra resoldre els problemes hídrics que per mala gestió arrossega Menorca.
Ja ho poden veure. Tot un programa polític d'urgències que hauria de defensar qualsevol candidat polític, sigui del color que sigui. Com l'oposició a les prospeccions a la mar, també.
Si aquests no són objectius prioritaris dels governants, sincerament, pitjor per ells, perquè voldrà dir que han quedat anticuats, fora del temps que vivim.
I es que el segle XXI ja no qüestiona que el mercuri és perillós, que les aigües han de ser pures, que el paisatge s' ha de conservar, que s' ha de protegir el patrimoni històric, que les llengües ja no s' han de perseguir, i etcètera etcètera.
Es questió de temps, però aquestes actituds antigues I en el fons tan antisocials tenen els dies comptats. Per més que, tancats en la seva campana de sordera, es continuin pensant que dominen el món I les persones.