Ai al·lotet meu! Mira que és mala sort que t'hagi tocat viure en aquest temps. Als teus germans els va anar millor, la cosa. Però mira, tu, com que vas néixer tardà, t'ha tocat anar a escola precisament ara. En aquest temps tan tempestuós que me pens que fins i tot t'han fet homo abans d'hora!
I és que me'n record com si fos ara que els teus germans van ser innocents mentre ho havien de ser. Anaven a classe a aprendre les coses que tocava per la seva edat. I tenien uns mestres que es podien dedicar al seu ofici, que era ensenyar. I la discussió de taula era si el professor era exigent o tou o flac, i si encara examinava o era tan modern que practicava l'avaluació contínua.
Però a tu t'ha tocat una altra cosa. Per no saber, encara no saps que el curs escolar comença a la primeria de setembre i que s'acaba quan arriben les calors de Sant Joan. En realitat encara no saps que, tret dels dies de festa, el curs dura tres trimestres seguits. Ni tampoc que no és normal que sancionin els directors, que hi ha samarretes d'altres colors que verdes i que fer les classes en la llengua del teu poble no és cap cosa rara.
Ja sé que estàs espantat per aquesta situació que et toca viure cada dia i que, amb la teva ment infantil et fas preguntes que sembla que no tenguin resposta. Crec idò, que ja és arribada l'hora que t'expliqui la veritat, per més cruel que sigui i per més mal que et pugui fer.
Perquè la veritat és que no hi ha res pitjor per als humans que viure en la inòpia, cecs davant la realitat. Enganyats per l'aparença de les coses o pels discursos d'aquells que fan veure que en saben més que les persones i que en realitat solen ser els més macs de tots.
I és que has de saber que les escoles no vénen de París i que les coses que s'hi ensenyen no apareixen i se'n van per art de màgia. Sinó que són els governants qui primer ho decideixen tot. I està molt bé que ho facin, perquè qualcú ho ha de fer i ells són els representants del poble.
La mala sort és que en aquest país on has anat a raure com ou que cau de dalt un arbre, tenim uns governants tan incompetents en altres coses que per dissimular es dediquen a baratar les lleis d'educació cada dia. Com si ho haguessin de menester per al seu currículum. I així, cada vegada que canvia el govern, tenim una nova llei, per a desesperació de mestres i de les famílies que han de comprar llibres nous.
Però açò que t'he explic, ja fa anys que succeïa. Ara el que tenim és un problema molt més gros. I és que els governants ja no en tenen prou amb fer noves lleis d'educació, sinó que han decidit emprar les escoles directament per fer política barata. La seva política particular, sense cap voluntat de diàleg o consens. De tal manera que aquell cert ordre que encara es mantenia ha esclatat com una bomba.
Perquè per paga en saben tan poc de l'escola i de l'educació, que ni per un moment se n'han recordat que a les escoles hi ha mestres i que són professionals de la cosa, tant si ho fan bé com si ho fan malament. I que també hi ha pares i que no és una bona cosa tirar llenya per veure si s'enfronten entre ells.
Ja ho veus, al·lotet, t'ha tocat viure enmig d'aquest desastre. T'havia de tocar precisament a tu, el tardanillu. Perquè pensa que durant els darrers trenta anys l'escola va ser un lloc molt tranquil, tot i que cada quatre dies canviaven de llei d'educació. Però clar, a pesar de tot eren lleis fetes per professionals i amb més o manco queixes i debat. la cosa prest es recol·locava.
Ara serà més mal de resoldre, perquè aquests que comanden, a més de voler fer lleis sense encomanar-se a ningú que en pugui saber, no tenen ni la modèstia necessària per reconèixer l'esguerro i començar a dialogar.