El nostre sistema immunològic es trobava debilitat per la multitud, ja disposava de qualque ferida oberta, i aquesta setmana -definitivament- se'ns ha diagnosticat en 'Marsa'. La bactèria podria desenvolupar una infecció del torrent sanguini, instrumental motivat per la gentada. Se'ns ha manifestat de maneres diferents: excés d'alcohol, excés de passió, excés de protagonisme, excés de confiança... fets que afegeixen motius i perills innecessaris durant alguns actes. Ens apassionen les Festes, les apreciem com una joia valuosa, com una de les màximes expressions de la nostra cultura. Són acollidores, una ciutat que se'ns entrega només amb la condició d'estimar-la, protegir-la i conservar-la. No és suficient amb llegir recomanacions i protocols per formar part de les activitats. Per viure-les afectuosament, s'han de conèixer i honrar. Sant Joan ha finalitzat amb tristor quotidiana, espina d'uns incidents (indignació) i accidents (consternació) que dilueixen els moments màgics d'una ciutadania entregada amb les seves costums i tradicions.
Les bones maneres -moltes vegades- no comanden. Requereixen un antibiòtic d'atac, mestres especialitzats en espectacles de gran repertori nacional perquè -desgraciadament- hi ha petits grups que deformen la bellesa. Més enllà d'un infortuni, desgràcia o mala sort, s'hauran d'estudiar diferents ventalls i mecanismes que garanteixin el bon anar dels actes. Herència pels nostres joves, atresorem-la.