He passat una setmana a Barcelona i sense cercar-ho m'he trobat amb unes quantes persones que venien de vacances a Menorca. A qualsevol lloc d'Espanya m'haguera sorprès més, però a Barcelona no. És habitual. La relació entre menorquins i catalans ha estat i és intensa, de forma natural, sense promocions ni planificacions.
La imatge de Catalunya i dels catalans no passa per una bona època. I no només per les circumstàncies i les decissions pròpies. Costarà recuperar-se de la bofetada que Jordi Pujol ha donat al seu país. La reivindicació de la independència no genera gaires simpaties fora de Catalunya. També hi ha actituds polítiques que fomenten una dosi important d'odi cap als catalans. Més abans, quan el PP va dur el nou Estatut al Tribunal Constitucional i volia guanyar les eleccions, que no ara, amb un Rajoy que sembla que vol mantenir un diàleg institucional, sense afluixar ni una mica en les pretensions separatistes. Crec que s'ha comprovat que fora de Catalunya criticar als catalans dóna vots.
Aqui ens movem per instints més primaris. Una certa antipatia prové del contrast entre la impaciència dels habitants de les grans ciutats i el poc a poc amb denominació d'origen. I també d'una sensació, que jo no tenc, però que percep en molta gent, de què alguns catalans actuen a Menorca com a propietaris, o millor dit, com a menorquins.
Crec que hauríem de cuidar més les relacions amb Catalunya i els catalans. Valorar que són turistes fidels a l'Illa. Que compartim la mateixa llengua. Que hi haurem de tornar per visitar un metge bo. Que el president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona siguin habituals a l'estiu és positiu.
Així no oblidaríem. com ens ha passat, a Lluís Benejam, nebot de Marino Benejam, el ciutadellenc del «TBO», un músic descendent de menorquins. A Catalunya es commemora el centenari del seu naixement. Aquí ningú hi ha pensat.