Síguenos F Y T I T R
De què anam?

Açò és una revolució!

|

Estic atordit de les coses extraordinàries que estan succeint a Menorca. Una societat antany tranquil·la i prudent, respectuosa i dialogant, mesurada en les seves iniciatives, d'un dia per l'altre ha encetat una autèntica revolució.

I és que, com és sabut, quan la bístia va per allà on no toca, és qüestió de posar mà al cabestre i fotre estirada perquè torni al bon camí. I amb més motiu quan la intenció és convertir Menorca en tot allò que no és. Anar eliminant les referències que encara arrossega d'un passat molt més digne. I coses a fer és evident que n'hi ha moltes.

N'hi ha una que està molt avançada, que és netejar de fàbriques els polígons industrials, de tal manera que puguin baratar el nom pel de polígons comercials. És una iniciativa molt interessant, perquè ja se sap que les fàbriques solen fer sunya, i açò no agrada els turistes. A més, els obrers tenen fama de malparlats. Per açò es dediquen tan pocs recursos a ajudar la petita indústria. I els bancs, amb la benedicció del govern, empren els doblers del rescat europeu per tornar a estar grassos, en comptes d'oferir crèdit als preus tirats que el reben.

I així ajuden també els promotors de les grans superfícies comercials, que són del club. Fan un bon estalvi si els deixen instal·lar als polígons i a més poden fer les superfícies molt més grosses, i d'aquesta manera rebenten millor el petit comerç urbà. Però es veu que açò també és molt bo, perquè quan les botigues tanquen es poden reconvertir en bars i com que els ajuntaments posen carrers i places a la seva disposició, l'alegria està assegurada. Només s'ha de veure la reforma de la plaça de Colom de Maó-Mahón per saber com entenen l'espai públic els governants aquests.

Però algun insensat dirà: si els polígons industrials s'han de destinar al comerç, on s'hauran de posar aquelles instal·lacions desagradables però imprescindibles, com són les deixalleries, per exemple? Idò enmig del camp, que així també sortiran més barates, i les rotondes per arribar-hi, ja les pagarà el poble. Però així, què hem de fer amb el camp –insistirà l'insensat-, posar-lo en venda per acabar-lo de matar? Ca! Ja hi han autoritzat botigues sense limitacions. I hotels en els fars i a tots els palaus de Ciutadella. I així cada dia faran falta més turistes perquè no s'esfondri tot aquest bordell general i estarem legitimats per fer allò que ja fan a Mallorca i a Eivissa: permetre-ho tot en nom del turisme i enlluernar gent de fora perquè vengui a fer de mà d'obra barata.

Però que ningú no desesperi, perquè alguna cosa mos tocarà als natius entre tant de negoci de les grans empreses que controlen el comerç i dels amigots de la causa que finalment podran vendre les terres. Ara bé, la revolució és una cosa molt seriosa i res no es pot deixar a l'atzar. Què faríem si tinguéssim la panxa redona però el cap serè? De tal manera que els canvis de mentalitat són una exigència urgent. I a la vegada la part més profunda d'aquest nou esperit revolucionari.

Per això les mesures més dràstiques i fulminats s'han de prendre en els apartats de la cultura i l'educació, que es veu que són un autèntic perill per al nou futur. I així a aquella Menorca que era condescendent ara succeeixen fets desconeguts i sorprenents, com directors d'institut expedientats, formadors de professors destituïts i directors de biblioteca cessats. I cursos acadèmics que són un desgavell. Però si és per una gran causa, tot s'hi val.

I és que, en el fons, potser el problema gros de Menorca és que aquí la cultura i l'educació estaven per damunt de la mitjana.

Lo más visto