La llei és dura, però és la llei: Duralex, la marca dels gots que no es rompen. De vegades, però, segons el cop que rebin, exploten i es desfan en mil bocins.
Apel·lant la llei espanyola, la Moncloa malda de jugular l'aspiració catalana a donar substància jurídica a la seua identitat de subjecte polític. Legítima aspiració si darrere hi ha un poble que ho empeny amb voluntat nacional i consciència de ser-ho a tots els efectes. Les lleis, en democràcia, s'han d'acatar i acatar és, diccionari en mà, acceptar amb submissió una autoritat o unes normes. Bé, acatar, etimològicament, vol dir abaixar els ulls davant l'autoritat. L'autoritat que ve del reconeixement de la justícia dels procediments i de qui els executa. Què passa, però, si el poder que t'obliga a retre aquest tribut d'homenatge només exerceix la força i manca d'autoritat? Doncs, passa que aquest poder humilia el qui és forçat a sotmetre's. És açò, en bona part, el que s'esdevé amb els catalans en relació als poders estatals, amb alts i baixos, al llarg de tres-cents anys d'història. Ara s'ha entrat en un procés que es preveu sense retorn. Hauran de canviar moltes coses a l'Estat espanyol, perquè el model autonòmic ha tocat sostre. Un nou procés constituent reclamen les forces emergents de la societat front als defensors del sistema.
Els canvis no solen esdevenir-se de la nit al dia; però quan la situació és prou madura, certament es precipiten. Després del magnífic exemple de civisme democràtic del 9-N passat, si la tensió no afluixa, han de passar «coses». No tota legalitat és legítima ni bona ni justa. Per damunt del principi de legalitat hi ha el principi de democràcia, que és el que regeix en països civilitzats. Dit altrament: les lleis han de canviar si no s'adeqüen a la voluntat d'un poble. És el desafiament d'un subjecte sobirà que no es vol sotmès. No acatar, sinó resistir la legalitat quan aquesta es mostra clarament antidemocràtica i, per tant, il·legítima. Non serviam, no serviré, va dir el príncep de les cohorts celestials i Déu va castigar la seua rebel·lió tot sepultant-lo al món inferior, a l' infern, on Lucífer va esdevenir príncep dels dimonis. Però ni Mas és un príncep diabòlic ni Rajoy, per suposat, és déu.