Igualada és un ciutat mitjana de les moltes que hi ha a Catalunya, antany vinculada al calçat menorquí com a proveïdora de pells. És una mica més grossa que Ciutadella o Maó, però no gaire. Té una tradició industrial que en aquests anys d'alegria especulativa havia anat a la baixa. Tant que, tota la seva comarca, aproximadament de la mateixa superfície i població que Menorca, patia una tremenda crisi.
Però aquests darrers anys ha fet una revifada. Sobretot perquè dos sectors clau de la comarca han començat a mostrar símptomes de recuperació: la pell i el gènere de punt. Tothom els donava per acabats, perquè la competència dels països asiàtics era terrible i perquè els inversors preferien fer pisos que invertir en indústria.
Però ara les coses estan canviant. I ha estat gràcies a què encara es mantenia viu un nucli d'empresaris –emprenedors, els diven ara–, disposats a recuperar el temps perdut. S'han organitzat i han invertir en noves tecnologies i en disseny, i per sorpresa dels derrotistes habituals, s'estan introduint en nous mercats d'arreu del món i les seves exportacions creixen cada dia.
Faig aquesta referència, per contrast amb Menorca, on sembla que tota la iniciativa industrial d'altre temps, tret de comptades excepcions, ja ha tirat la tovallola i cerca el seu únic camí en el turisme, que ben segur que és també una indústria, però que si és l'única, mena l'Illa cap a la més absoluta irrellevància.
I encara l'hi mena més si no té un model propi d'explotació. A mans dels interessos particulars, bavejats per un govern que no té cap criteri que no sigui fer contents els inversors, en quatre dies l'Illa es pot convertir en terra cremada. Fer impossible que tengui una imatge pròpia i convertir-se en una illa més del montón, com les altres tres-centes que hi ha al Mediterrani, i amb la mateixa desconfiança que ja generen les altres Balears.
És el model ja conegut, que necessita cada dia més turistes per no entrar en recessió, i que en té prou amb una mà d'obra temporal, poc qualificada i barata. Ja poden estudiar carreres, els menorquins, perquè si el futur és aquest, la majoria hauran d'emigrar, com ja succeeix ara, si no és que es conformen amb l'única sortida de treballar en el turisme.
Per açò és tan preocupant el moment que està vivint Menorca. Per una banda, les lleis que s'aproven i les autoritzacions que es donen, posen en evidència que està a mans d'un govern disposat a dur-la al suïcidi a canvi del seu rendiment polític immediat. I per altra, tampoc no es veu que el vell teixit empresarial de l'Illa doni cap símptoma de nova vitalitat, tret de les comptades excepcions que tots coneixem, i que admiram.
La societat menorquina necessita un revulsiu amb urgència. Un revulsiu que ningú no s'ha d'esperar que vengui de fora. Només pot venir de dins mateix, per poder recuperar la pròpia iniciativa. Per poder recuperar la modernitat que en el passat tenia la societat menorquina. La capacitat d'entendre el món modern i d'incorporar les noves tècniques. Segurament ja n'hi ha símptomes, però han d'esclatar d'una vegada.
Si no, és mal de fer que Menorca arribi a sortir del forat negre en què es troba.