L'any que ve commemorarem el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, el savi que va fer parlar per primer cop la filosofia i la ciència en una llengua romànica. A la llengua catalana li correspon aquest honor. El beat franciscà, català de Mallorca, volia explicar els més alts conceptes per mitjà de «semblances», perquè així tothom pogués entendre'ls. Des del més saberut al més ignorant, des dels majors als més petits. Quin magnífic instrument pedagògic, el «Llibre de les Bèsties»! Una de les primeres actuacions en educació del preautonòmic Consell General Interinsular fou distribuir a tots els centres docents de les Illes centenars d'exemplars d'aquella part del «Fèlix o Llibre de les Meravelles». Tant de bo que molts escolars l'hagin fruït.
Dia 20 de novembre es celebra el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Per mor d'açò aquests dies s'està parlant de la situació dels fillets en la societat actual en el marc de les desigualtats i la pobresa. Darrerament, diferents veus no governamentals -entre elles Càritas Diocesana de Menorca, que acaba de complir 50 anys d'existència (enhorabona!)- no cessen d'advertir de l'increment de les precarietats al nostre entorn. La pobresa infantil ha augmentat exponencialment en els darrers anys i arriba ja al 36%; només Letònia i Grècia superen Espanya en aquest «quadre de deshonor». La realitat contradiu, doncs, els discursos oficials. L'atur també és molt alt, i en especial entre els joves, però l'ocupació és recuperable. Emperò la pobresa infantil deixa un rastre que no s'elimina. Ho recordava l'historiador Josep Fontana: «La capacitat d'evolució, ja no física, sinó intel·lectual, del nen està totalment afectada per aquesta situació. Si no és possible eliminar la pobresa infantil, tota la resta és parlar de castells en l'aire».
Cap poder amb un mínim de sensibilitat social hauria d'oblidar els més petits a l'hora d'establir prioritats. Escoltem les criatures com comencen a fer-se seu el món amb el llenguatge. En l'acció per descobrir-ne meravelles, ells confien que la bellesa existeixi. I existeix, encara que, a poc a poc o, per a alguns, molt a deveres, la vida els mostrarà altres realitats no gens «meravelloses».