«Yes we can», «la nena d'en Rajoy», «la força del poble», «ho farem amb tu», «tic, tac, tic ...» constantment es cerquen idees i símbols que es puguin expressar en un tall senzill, de vuit segons o 140 caràcters. Amb internet i els mitjans que difonen informació les 24 hores del dia, estem immersos en un núvol en el que ja no tenim temps de reflexionar. Passegen amb autoritat, saben que la gestió tradicional de les agendes polítiques avui no serveix i els candidats ens col·loquen missatges concrets en situacions idònies, subterfugi de talls i tocs d'efecte. Res no val si no es pot convertir en twitts, feeds, pots, coments, links, waps... i en aquest ambient, ens passen per l'embut qualque sorpresa.
Les retòriques són sòlides, vertaders productes de la fàbrica dels experts. Aquests assessors, més allà del contingut dels discursos i de l'habilitat del locutor, cerquen l'èmfasi expressiu. Ens han estudiat a fons, saben que preferim les emocions, agraïm els sentiments i ens decantem per la simpatia i el reflex espontani.
Tants estudis i -tanmateix- ens omplen de frases que no ens convencen. Perquè més enllà de la música, no podem oblidar la credibilitat de l'orador i en aquest terreny, reconeixen els propis enginyosos que les coses no estan clares. Manca de projecte, d'idees, de lideratge, d'experiència... en tenim massa que «diuen» i pocs, molt pocs, que «comuniquen». L'arbre de la promesa -massa vegades- dona fruits sense raó.