Diumenge és el Dia Internacional de la Igualtat Salarial i, per celebrar-lo, ens han regalat un estudi desolador. Les dones treballem tres mesos més per guanyar el mateix sou que un home. Iniciem la vida laboral amb la nòmina més baixa i la situació es manté al llarg de tota la vida. La bretxa va augmentant considerablement i un cop jubilades, ens passa factura en el recompte de la pensió. La crisi també ens l'ha jugada, més aturades que aturats, cobrem rendes més mínimes d'inserció i la situació es penalitza si tenim fills a càrrec. La realitat d'avui es convertirà en un greu problema social, un fort descens de la natalitat o retards en tenir menys fills. Per altra banda, la ONU ens recorda que constituïm la meitat de la població mundial. Realitzem les dues terceres parts del treball que es fa al món. Guanyem el 10 per centdels salaris totals i només som patrones d'un 1 per cent de la propietat universal.
Ens han granat les polítiques d'igualtat, els convenis col·lectius no es compleixen i els plans obligatoris en empreses de més de 50 treballadors ni existeixen.
No és fàcil per a les dones descobrir que tenim dret a canviar. Durant molt anys, hem dedicat nombroses hores de feina als llocs de treball i en la llar, cuidat dels nostres majors, educat als fills... pareix que no tenim sentit de la mesura i -menys en els salaris- ens excedim en tot: treballem més, estimem més, ens entreguem a fons i ens apassionem per quasi tot. Dones, gràcies.