Hanna Arendt donava molta importància als començaments. Als inicis s'hi troba la potència motriu generadora de les transformacions necessàries. D'ací que la renovació sigui una tasca permanent en tot organisme viu i sotmès a l'entropia. Si més no, i duit al terreny llenegadís de la política, tots els qui es diuen adscrits a les formacions socials transformadores no sé si ho tenen gaire present. Tanmateix, avui la majoria dels partits polítics del nostre país, independentment del que diguin les seues sigles, solen ser conservadors. Cerquen la seua pròpia estabilitat, la prioritzen part damunt de l'eficàcia com a eines útils a la ciutadania. No s'arrisquen a fer propostes innovadores.
I qui no arrisca no pisca, diu el refrany. Parlen de democràcia interna i la limiten a organitzar inter se unes primàries, els resultats de les quals, si els cal, no respecten. Parlen de transparència i tergiversen o oculten tot allò que no els interessa que la ciutadania sàpiga. Aproven codis ètics, que a les primeres de canvi incompliran (per exemple, si els seus imputats són de la jerarquia o si els sous assignats no basten per a les aspiracions o ambicions llurs...). Parlen d'assemblees obertes a la participació i malden que ningú surti de solc, perquè no hi hagi sorpreses. I més. No cal anar a Madrid per trobar mostres d'aquestes males pràctiques. Que açò ho fan tots i que tampoc no és d'ara? Sí, bé, pot ser que quasi tots; però que no vagin parlant de renovació si els fets no la demostren anant per davant com la bandera.
Veig que la ponència parlamentària que treballa la llei electoral de Catalunya proposa prohibir el mailing dels partits i obligar que la Generalitat faci una sola tramesa per correu amb les paperetes de les formacions que tenguin representació parlamentària (però per què d'aquests només?). És una manera d'evitar les despeses que comporta aquest hàbit viciador de les campanyes electorals, buides com els globus que inflen i la molta comèdia que gasten. Una passa endavant respecte a la legislació espanyola? Doncs, em sembla força insuficient. Els ciutadans que vulguin votar, que ho facin escollint per si mateixos la papereta al seu col·legi respectiu, sense que ningú prèviament els hagi 'ensobrat' el vot. A què treu açò de repartir paperetes a domicili? Que l'elector exerciti la seua responsabilitat en el lloc on es vota i no abans. S'estalviarien doblers i tones de paper. Hi guanyaríem en qualitat democràtica. Hi ha qualque partit que ho programi?