És quelcom indubtable que l'any 2015 haurà estat, quan acabi, un any per a la història, per a la història del Barça, evidentment. Per segona vegada en tot el seu temps de vida, l'equip blaugrana ha aconseguit el tres grans títols als que aspirava: la Lliga, la Copa del Rei i la Champions. I d'aquesta darrera l'ha obtinguda en propietat, després d'haver-la guanyat en cinc ocasions alternes, però -alerta!-, les quatre últimes, en l'actual dècada, és a dir els anys 2006, 2009, 2011 i 2015. Les sis edicions restants se les han adjudicades sengles conjunts diferents. Per tant, amables lectors, ni vostès ni jo ho veurem, però convindran amb mi que, si l'anomenat millor club del segle XX pertanyia també a la Lliga espanyola i vestia -i vesteix encara- de blanc, el Barça té tots els números per acabar sent el número 1 quan la present centúria arribi a la seva fi.
És cert que aquest 2015 ha estat un any complicat pel Futbol Club Barcelona, a nivell institucional. Veníem de la dimissió de l'anterior president, arran del fitxatge de Neymar i hem viscut, a més, contínues compareixences judicials dels màxims dirigents de l'entitat i una sanció de la FIFA per suposades irregularitats en la contractació de futbolistes menors extracomunitaris. El president Bartomeu es va veure obligat a cessar el seu director esportiu i a anunciar un avançament de les eleccions, que es faran dia 18 de juliol. Veurem qui les guanyarà, però jo crec que, hores d'ara, és ben igual. Amb Messi, Neymar i Luis Suárez com a trident ofensiu; amb Iniesta, Busquets i Rakitic al mig del camp; amb Dani Alves i Jordi Alba com a laterals; Bravo i Ter Stegen a la porteria (qui recorda ja el mític Víctor Valdés); amb Piqué i Mascherano com a centrals i, per descomptat, amb Luis Enrique a la banqueta, aquest Barça, amic lector, el podríem presidir tant vostè com jo mateix, si disposàssim dels avals necessaris, i els resultats serien els mateixos.
Acab d'esmentar dos noms que han estat notícia en els darrers dies: Luis Enrique i Dani Alves. Tant l'entrenador asturià com el defensa brasiler s'han resistit aquest final de temporada, a desvetllar si el seu futur estaria dins o fora de l'entitat blaugrana. Luis Enrique ha tingut una relació difícil amb cert sector de la premsa i hi ha qui diu que amb el mateix Messi. I Alves se sentia desmotivat i no acceptava cap de les ofertes de renovació que el club li feia arribar reiteradament. Finalment, Bartomeu s'ha assegurat la continuïtat de l'un i de l'altre fins el 2017. Ha estat la seva darrera decisió abans de dimitir del seu càrrec per tal de presentar-se als comicis del mes vinent. Personalment, el que més m'ha agradat de tota aquesta història és que Alves, a més de sentir-se estimat i reconegut pel públic de Can Barça el vespre de la celebració del triplet, fou animat a seguir, a més, tant per Messi com per Luis Enrique. Aquest és un bon senyal. Tots dos semblen remar ara en la mateixa direcció i, pel què es veu, volen el mateix: que el futur del Barça sigui tan gloriós com ho està sent el present.
La figura de Leo Messi mereix un capítol a part. L'astre argentí, baix les ordres de Luis Enrique, ha guanyat en pressió, en recuperacions de pilota i especialment en assistències als seus companys de davantera, a banda de continuar marcant gols que semblen impossibles, d'autèntic habitant d'un altre planeta, com el que li va fer a l'Athlètic Club el dia de la final de Copa. Lionel ha estat, idò, golejador, però també generós amb els companys. La seva feina la fa per a tot l'equip i açò el ratifica, crec jo, com a millor jugador del món. Però quan millor li van les coses en el Barça, ves per on, ressorgeixen els seus problemes amb hisenda, i la fiscalia, que fins al moment l'havia exonerat de tota culpa, ara li demana una pena que podria superar els dos anys de presó i que per tant hauria de complir. Quina causalitat, no? Esperem que la Justícia confirmi que aquest futbolista de poques paraules i molts fets no coneix altres números que els que empra pe comptar els adversaris dels que es pot escapolir abans de marcar un gol i que dels temes fiscals s'en cuiden el seu pare i el seu representant. Ell porta els doblers a casa, segons diuen, i els altres els hi administren.
De tota manera, ja tenim tema per a l'estiu. La caverna mediàtica està d'enhorabona; podrà xalar ben a gust. I mentre, nosaltres anirem fent, per tal que la pilota entri més cops en la porteria de l'equip contrari que en la nostra. Aquesta, i no cap altra, és la clau del futbol.