Madrid, Barcelona, Ciutadella, Maó, Govern balear... ens diuen que les dones són les protagonistes d'una nova escenografia política. Aquesta primera setmana s'ha constatat el seu segell, l'esfera d'uns esdeveniments amb una forta càrrega emocional. La gestualitat en els discursos d'investidura, l'ús del transport o les renúncies públiques, l'aturada del desnonament a Barcelona són –entre d'altres- el reflex d'unes notícies que fan créixer l'entusiasme. Democràcia plural, convivència entre diferents ideologies, acords des de la diversitat o les dificultats socials, s'han fet presents en tots els seus actes. «Tenir programa és fonamental, però saber com governaràs conjuntament és vital», deia Joana Gomila.
Pel que sembla, l'objectiu d'aquesta nova política és la recuperació del poder de la paraula. Ens mostren uns perfils inusuals, exhibits amb un format serè i familiar, sorgits de la realitat quotidiana. Independentment del fons, qüestionable també en molts casos, ens entreguen un sentit i un valor: enraonar constantment. Són polítiques que –senzillament- han abandonat un tipus de discurs que només interpel·la, interromp o molesta, milers de verbs i adjectius sotmesos a generar renou. S'aixecaven veus de missatges i consignes, tantes, que no escoltàvem res.
El canvi ja és aquí, carregat d'incògnites i d'il·lusions.n Cada dia hauran de fer més i millor, amb l'empenta i la imaginació que vol retratar una terra que innova.