En l'àmbit de les noves tecnologies, una caixa de diàleg és una finestra que permet comunicació simple entre l'usuari i el propi sistema informàtic que utilitza. N'hi ha de molts tipus i formes, com les xerrades procedents d'aportacions transversals que ens arriben des de la filosofia, la psicologia, la pedagogia o el Treball Social. Diàleg, també és la reflexió interna amb un mateix. L'emoció que fomenta la millora de les relacions interpersonals, amb vistes a l'atenció assertiva i efectiva. És la construcció de consens. Els ciutadans el demanden contínuament, fins i tot com a formació fonamental dels professionals que s'han de dedicar a educar, orientar, assessorar i ajudar a d'altres persones. Els treballadors volem aprofundir en l'art de la revelació, aquell auto coneixement que propicia el benestar social i comú. En els darrers dies, s'ha opinat molt de la realitat insular i –sobretot – del seu futur. Després dels discursos, vam tastar la discrepància organitzada, una mena de capses tancades que s'han precisat a uns nivells innecessaris, i la conveniència de retornar la conversa perduda.
Ha succeït la mateixa setmana que el govern central ha aprovat –en solitari- la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, de la que molts col·lectius han visualitzat una retallada de drets democràtics fonamentals. Qualcú circula pel carril contrari al sentir de la població. La mordassa és una caixa sense diàleg que sol convertir-se en taüt.