Enrere queda un mes intens i sorprenent. Molts dels que havien guanyat numèricament, han perdut. Temps viu, per la societat del pacte, del compromís i la negociació. Sorprenent, perquè avancen els humils i flexibles. Les estructures dels partits, que continuaran imprescindibles, s'hauran d'armar de noves disciplines que els facin factibles en l'àmbit quotidià. Brolla la cultura pragmàtica. Comença la governabilitat, moment d'enfortir la connexió entre els somnis i les responsabilitats.
Una proposta de governança hauria d'incloure, entre d'altres, un debat més ric entre tots els actors involucrats. També ens agradaria un model de cooperació entre municipis i entre les diferents administracions, una major col·laboració. Tenir present una metodologia sistemàtica d'avaluació dels governs, utilitzant tècniques qualitatives i quantitatives que tinguin present les diferents percepcions de la població envers els dirigents. L'aprovació d'un Pla General d'Actuació que inclogui totes les estructures i un correcte seguiment del projecte per poder garantir el necessari rendiment davant la societat.
Un mes per a la il·lusió, però aquesta només n'és l'embolicall. Mireu en direcció al futur i situeu-vos en els objectius. La utopia és important, necessària, perquè és el motor que ens mou a un destí millor, però cal tenir seny. N'hi ha que volen anar el més amunt possible, i no és el mateix veure les coses des d'un cotxe que des d'un avió.