Per suposat que encara existeixen les dues Espanyes. Però no són les que per les controvèrsies d'aquests dies suposareu: les que enfronten Castella amb Catalunya. No, em refereixo a unes altres, de les quals tracten els mitjans cada jornada, com si fossin les cares d'una mateixa moneda; una t'alegra el dia, et convida a afrontar els reptes amb optimisme i il·lusió i l'altra, pel contrari, quasi t'obliga a ficar-te dins el bres perquè t'aclapara com la negra nit. Mentre tenim una Espanya, una Menorca, que treu energies d' on no n'hi ha, pel bé comú, que és pur civisme i estima a la col·lectivitat, que roba hores al descans i a la família per fer possibles les utopies, n'hi ha una altra, de coll blanc i corbata, que només pensa en quina n'ha de fer per ser més i més ric a despesa del contribuent.
2 Abans d'ahir el fiscal Pedro Horrach va retornar a Ciutadella per seguir investigant els casos que hem passat a conèixer com a Nerer i Citur, que impliquen delictes de prevaricació i malbaratament de recursos públics. Aquestes recerques esquitxen de ple el govern municipal del batlle popular Llorenç Brondo i són una mostra de la Menorca fosquíssima. De tota manera, el que més lamento de l'etapa del Brondo i de les que van seguir a continuació per part dels populars, no és tant el robatori com la desorganització, la desfeta tècnica i moral, de terra cremada, que va representar per la Sala i pel meu poble. Es van perdre en aquella època moltes pistonades i des de llavors sembla que el vehicle segueix sense poder arrencar. Per molt que remugui ara el cap de l'oposició Juanjo Pons, serà difícil que l'actual consistori superi els anteriors en desori els quals van demostrar tenir capacitat per guanyar una medalla d'or olímpica.
També fa un parell de dies el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs del Govern de José Ramón Bauzá contra l'anul·lació de l'augment de sou a sis membres del seu gabinet, confirmant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears que va declarar il·legal aquest increment mentre es retallava el sou a la resta dels empleats públics. Ara hauran de retornar 19.600 euros. ¿Com no els queia la cara de vergonya aquesta pujada mentre eren acomiadats treballadors del Govern Balear, mentre eren eliminades subvencions a entitats associatives que tiren del carro del país?
Enfront d'aquesta misèria humana, però, hi ha una altra realitat. Unes vint-i-cinc persones van ajudar el passat cap de setmana al pagès del Molí de Baix d'Algendar a salvar el que quedava a la finca de la destrossa que va provocar el passat temporal d'aigua i vent. Afortunadament persones així no són una excepció. Fa ben poc uns joves van treure del fons del mar de la Platja Gran deixalles, com també ho va fer una al·lota aquest passat estiu en el Camí de Cavalls, que en alguns trams s'ha convertit en una porqueria per l'Espanya incívica. I què podem dir, sinó fer només elogis, de les associacions culturals menorquines? En aquests moments absolutament tristíssims per la cultura, les Joventuts Musicals menorquines, els Amics de l'Òpera, la Capella Davídica i l'Orfeó Maonès tiren del carro com poden. El Amics de la Mar segueixen cuidant del patrimoni nàutic tradicional i fer-lo viu. El Cercle Artístic de Ciutadella i l'Ateneu de Maó promouen activitats de gran nivell. Quants pobles arreu, a tota Espanya, desitjarien poder gaudir de les intervencions de la filòsofa Marina Garcés i que fa possible l'Ateneu! També els Amics de l'Illa del Rei són de premi. I no diguem el GOB, que és, en contra de l'opinió de molts, molt més que un aparell del no perquè sempre va carregat d'iniciatives en positiu que promouen la sociabilitat i el coneixement de l'entorn i el paisatge.
Per desgràcia, però, en termes generals els càrrecs polítics no procedeixen de l'associacionisme amb la qual cosa no han interioritzat l'ètica del sacrifici pel bé públic. I mentre açò no es doni, en sentirem parlar estona de les dues Espanyes.