Dia 15 d'octubre de 1940 el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys era afusellat a trenc d'alba al castell de Montjuïc. Algú em demanarà per què hauríem de recordar-ho i què ens importa als ciutadans d'aquestes illes el que va fer el franquisme a un tal Companys, sindicalista i polític titllat per alguns d' «aventurer». Certament, de motius no en falten. Per via de judicis sumaríssims, mancats de tota garantia processal, també van ser condemnats per la Dictadura milers de persones. Qualsevol indici de republicanisme i democràcia, és més: qualsevol sospita de desobediència als vencedors, era objecte de duríssims càstigs. L'historiador Josep Fontana parla d'unes 175.000 persones executades pels nacionals. Tinguem present que parlam d'execucions fetes després d'acabada la contesa bèl·lica, quan ja no hi havia excessos individuals que poguessin justificar res de semblant.
Eren altres temps. Però, i ara? La justícia espanyola continua negant-se a declarar nul·la aquella farsa. És qüestió de voluntat política, que no han tingut els diferents governs espanyols en democràcia. Els jutges han d'aplicar les lleis; però resulta que a Espanya, a diferència dels països democràtics que van passar per similars circumstàncies traumàtiques (pensem, exemple, en Alemanya després del nazisme), encara avui s'admet com a legal el marc jurídic en què van actuar aquells consells de guerra. Segurament, açò és una mostra més de la baixa qualitat de la democràcia espanyola. Lluís Companys és considerat un delinqüent en el relat oficial.
A Catalunya és operativa una comissió no governamental anomenada de la Dignitat, que treballa per la restitució dels drets conculcats durant la postguerra. «Volem que reti homenatge inequívoc i de desgreuge al president Lluís Companys, que va ser condemnat a mort per un consell de guerra a Barcelona ara fa 75 anys», assegura el seu portaveu, l'advocat i historiador Josep Cruanyes. La comissió també ha requerit al govern espanyol que es pronunciï condemnant el consell de guerra, «l'assassinat» del president i la resta de processos en què van ser condemnats a mort milers de ciutadans. I una altra exigència: el retorn a la Generalitat de l'arxiu que la policia nazi va requisar a París i que actualment és a l'Arxiu Militar d'Àvila.
El ministre de Justícia, Sr. Rafael Catalá Polo, ha dit que si dia 15 d'octubre s'ha cridat el president Mas a declarar com a imputat per haver posat urnes l'any passat el 9-N en una consulta, ha estat pura coincidència.