Fa dies que Grècia s'ha esborrat dels titulars de portada. Sembla que el problema s'hagi resolt o en tot cas, ja no formi part de l'agenda. Tenim pressa i no podem perdre el temps pensant amb les coses que van passar ahir. És una llàstima que fa relativitzar l'actualitat d'una manera brutal. Cada vegada que porto al contenidor blau els diaris de fa un mes hi penso. La flama que cremava per saber que dirà la premsa l'endemà, s'apaga sempre massa ràpid. El dijous passat vaig ser a Barcelona en una conferència d'en Gay de Liébana i feia un retrat de l'evolució econòmica del món que feia fresa. Europa no creix, el salari mig al nostre país és semblant al dels països de l'est, la taxa d'atur és la segona més alta després de Grècia i la caixa de la seguretat social està quebrada perquè no aguantarà les cobertures socials de les properes generacions (la meva). Mentrestant, l'esperança de vida s'està allargant i neix menys gent cada dia. El panorama pintava tan negre que va acabar dient-nos somrient que el missatge era ànims i endavant. Winston Churchill deia que quan estàs al mig de l'infern, el que no has de fer és aturar-te.
No m'estranya que ens escandalitzem per les dietes que es cobren per assistir a una reunió del port. No s'haurien de perdre ni cinc minuts de discussió en aquests temes que són de calaix i que cal estalviar tan aviat com es pugui. No s'haurien de gastar 800.000 euros en desfilades malgrat siguin a low cost. El sentit comú hauria de presidir els governs, els consells i els ajuntaments.