M'he proposat avançar la llista de les promeses pel 2016 amb la suficient antelació perquè quan arriba nadal i cap d'any, hom acaba perdent l'oremus i s'acaba apuntant a classes de pintura quan en veritat el que volia era sortir a córrer. D'entrada, m'he decidit fusionar la celebració de la castanyada amb la dels torrons. Veient que el mes de novembre s'ha convertit en una pròrroga de l'estiu, em sembla que em vindran més de gust quan arribi el fred de veritat. No vull canviar carbasses per castanyes així com així. En segon lloc m'he decidit per l'any vinent deixar de felicitar pel facebook i el whatsapp i tornar a trucar per telèfon als amics. Estem perdent tant la costum de trucar-nos que aviat no ens coneixerem, i tornarem a les senyals de fum. La culpa de tot plegat l'ha tingut el senyor facebook, que em va fer creure que tenia 646 amics i jo no li hauria d'haver fet cas, perquè hi ha sumat els coneguts i els saludats i m'ha saturat amb tants compromisos.
El tercer desig és llegir una mica més, sobretot literatura perquè els diaris formen part de la meva feina i no acabo de desconnectar mai. Si divendres passat s'estrenava una pel·lícula sobre Menorca, avui el periodista Manel Cuyàs presenta a l'Ateneu de Maó el seu quadern de viatges sobre les seves vivències a l'Illa. És una sort poder gaudir de la seva ploma i en aquest cas, embolcallat amb el perfum gastronòmic d'un títol ben atractiu com «L'arròs de la terra». Allà hi serem.