Els problemes econòmics derivats de la manca d'horitzons laborals no són els únics ni, tal volta, els que més fustiguen els joves d'avui. Considerem, per exemple, els que deriven del canvi climàtic i les seves conseqüències sobre la qualitat de vida de les generacions futures. Després de l'escàndol de Volkswagen, la Comissió europea volia imposar uns tests d'emissions de gasos contaminants, però els fabricants d'automòbils, sostinguts pels Estats, han obtingut permís per incrementar 2'1 vegades més els nivells d'emissió d'òxids de nitrogen autoritzats fins a 2019. Tot plegat, hi ha poques esperances que la Cimera del Canvi Climàtic dels propers dies a París avanci significativament en l'evitació de danys irreversibles al planeta. Una vegada més la moral del cow-boy s'imposa a la moral de l'astronauta. L'astronauta no veu fronteres ni els Estats com a territoris definits per colors, com en els atlas escolars, retallats damunt la superfície terrestre. L'astronauta contempla la Terra des de l'espai exterior com una sola nau dins on viatja la humanitat sencera: o ens salvam tots o ens ofegam plegats. El cow-boy, en canvi, albira els horitzons amplis de l'Oest llunyà com a oportunitats de conquesta i colonització. Si pel camí s'ha de carregar boscos i fauna i àdhuc els indígenes, doncs ho fa, i després, dalt el cavall, es fuma un malboro. Tanmateix, la vida ja no serà patrimoni del qui dispara primer; avui tot és en l'aire, fins la supervivència.
La crisi ecològica obliga a pensar altrament. Cal un nou humanisme que es demani per a què serveix l'home? Que ens convidi a considerar l'humà fent part integrant de la natura i no com a una entitat autònoma respecte a ella. Per als problemes mediambientals no hi ha fronteres que separin els països; fins i tot podríem dir que tenim interessos comuns amb elements no-humans com els núvols i l'aigua, les algues o les bactèries, sense oblidar-nos de les màquines i de les idees. Al món de la política les que són en ús solen ser idees foradades, obsoletes. Hem de fer valer, des de l' inconformisme, idees ben noves. I ens calen intel·lectuals que, més enllà de posicionar-se en els debats mediàtics, ens aclareixin de manera creativa els nostres problemes i ens obliguin a pensar més.
El tòpic diu que els joves són el futur. És ver. Però quin és el futur que els estam construint, o posem deconstruint, més enllà de recomanar-los que no mengin (gaire) carn vermella!