El Camí de Cavalls és una ruta única, d'un gran valor. Passejar per ell és la millor manera de conèixer la bellesa d'aquesta Illa. És la perla.
Em recorda el llibre de John Steinbeck, «La perla». Un matrimoni de pescadors pobres, amb un fill que ha patit la picadura d'un escorpí i que el metge no vol atendre perquè no tenen doblers, troba una perla enorme. La dona creu que està maleïda però l'home opina que amb la seva venda podran resoldre tots els seus problemes econòmics. Per defensar el tresor ha de matar i fugir. Acaben tornant a llençar la perla a la mar, per acabar amb les seves desgràcies.
El Camí de Cavalls és un valor paisatgístic, econòmic i social. Hi ha una demanda d'ús dels residents i també és un producte turístic. La seva gestió demana equilibri. Per aquest motiu, és interessant la celebració de les jornades al Consell de Menorca. Val la pena debatre sobre el futur de la principal ruta paisatgística perquè pugui respondre a la demanda que genera i es pugui garantir la seva conservació.
La perla no pot resoldre els problemes de l'economia insular, cada cop més dependent del turisme, però ha de ser un element de millora del producte turístic. Per tant, prudència en la incorporació de més activitats, però sense tancar la porta a les seves possibilitats econòmiques.
La perla s'ha de conservar. Que passin pel camí 127 persones per hora a l'estiu a la zona de Cala Galdana, cap a Cala Mitjana o cap a Macarella, per exemple, té un impacte. Que els pagesos rebin una compensació per a mantenir el recorregut amb bones condicions, és una idea interessant plantejada a les jornades.
La perla és desitjada per molta gent. L'èxit del projecte polític de convertir en públic el Camí de Cavalls fa que aquest tresor ens pertanyi a tots els menorquins. Una herència que hem de gestionar bé.