Empatia i no sentir-se cremat són dues condicions que fan que el metge faci més bona medicina. Fóra bo que tothom ho tingui present.
D'això es tracta, precisament, de rebre bona medicina. I per rebre una bona medicina ens cal un bon metge. I bon metge és aquell que sent empatia envers els pacients (i els pacients per tant se'n refien); i que no està cremat, és a dir, que la gestió sanitària el respecta com a professional i com a persona.
Aquesta afirmació és òbiva segons el sentit comú i segons es fàcil de veure aquí i arreu. Ara, a més, té el recolzament de la ciència.
Ja no es tracta per tant d'una opinió, sinó del resultat d'una investigació científica avalada per dues universitats, la de Barcelona i la de Lleida, i per l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària. No es refereix al metge d'hospital sinó exclusivament als metges de família d'assistència primària.
El doctor Oriol Yuguero Torres va monitorar la feina feta per 220 metges de la província de Lleida, i a més va plantejar-los una enquesta per valorar-ne empatia i sensació de trobar-se cremat.
En aquesta investigació, l'empatia es va entendre com un component imprescindible de la relació entre el metge i el pacient, i es va definir com l'actitud i les habilitats per entendre les experiències i els sentiments del pacient, i a la capacitat del metge per comunicar-li encertadament aquesta actitud.
I el concepte de sentir-se cremat (o síndrome de burnout, o d'esgotament, desgast, sobrecàrrega laboral) queda definit per quatre característiques: 1. cansament o esgotament físic i emocional; 2. despersonalització o deshumanització envers els pacients i els companys de feina; 3. grau baix de realització personal i professional; i 4. disminució del grau de satisfacció del pacient, que per tant rep una atenció mèdica de menor qualitat.
Cal observar que l'empatia és una virtut que el metge ha de conrear ell mateix per fer una bona feina, però que la condició de metge cremat és conseqüència d'exigències impròpies, no mèdiques, imposades per la gestió sanitària que no mira gaire ni professionals ni pacients, sinó números.
Amb mètode científic, rigorós, aquesta investigació assoleix unes conclusions que confirmen que, en efecte, el metge content és més bon metge perquè fa més bona medicina. El metge cremat, per contra, fa una medicina de menor qualitat, tant humana com mèdica.
D'una altra banda, el bon metge també és pot definir amb el Decàleg del bon metge, que estableix les deu condicions que ha d'assumir el metge en la feina de cada dia.
L'autor d'aquest Decàleg és el doctor René Favaloro, un cirurgià que ha estat tota una autoritat mundial en cirurgia del cor. És ell qui va desenvolupar la tècnica quirúrgica que permet de canviar, mitjançant bypass, un tros afectat, obstruït, d'artèria coronària (del cor) per un tros sa d'una vena de la cama. Aquesta tècnica és avui universal, i continua que salva moltes vides.
Amb tot de prestigi i de reconeixement de pacients i col·legues, el doctor Favaloro és un exemple per entendre fins a quin punt l'autoritat sanitària, a través d'una gestió sanitària que no mira pas persones sinó xifres, és responsable de la sensació de cremat d'un metge, i quines són les conseqüències d'aquesta gestió despersonalitzada.
Cremat, agobiat per greus dificultats de pressupost per continuar amb la cirurgia cardiaca, i la investigació en cardiologia, el doctor Favaloro va sol·licitar ajuda, un cop i un altre, a l'autoritat sanitària. Però ni tan sols li van contestar. I el 29 de juliol del 2000, després d'una vida personal i professional força intensa, es va suïcidar.
bello.cat / jordibell@gmail.com