El passat dimarts el Govern balear va aprovar un decret llei de mesures urgents en matèria urbanística el qual damunt el paper atura les amenaces que sobre el territori de les nostres illes havien legislat els equips dels populars de José Ramón Bauzá, a Mallorca, i de Santiago Tadeo a Menorca. Així queden invalidades parcialment les lleis balears del sòl, turística i agrària, com també la Norma Territorial Transitòria menorquina aprovades per l'anterior govern. Pels qui estimem els paisatges heretats dels nostres avis, no hi ha dubte que les sensibilitats proteccionistes dels actuals dirigents són molt més grans que les de Bauzá, que eren pràcticament inexistents. Idò, si és així, a què ve un títol com el que encapçala l'article?
De fa uns anys, els nostres legisladors, i per desgràcia de tots colors, pensen alegrement que escrivint normes les realitats econòmiques i socials s'hi arribaran a ajustar d'una manera automàtica, quan sabem prou per l'experiència que no és ben bé així.
L'anterior govern del PP va modificar un piló de lleis, tot intentant liberalitzar i eliminar els obstacles per facilitar les coses al sector ferit de mort de la construcció pensant que de seguida l'economia es recuperaria i agafaria la velocitat prèvia a la crisi. Malgrat fossin molts els que van dir que ni el PTI ni les normes proteccionistes havien estat els causants de la crisi del ciment i de l'economia balear en el seu conjunt, sinó que era deguda a l'esclat d'una bombolla immobiliària i a una crisi financera com un piano de grossa, Bauzá va seguir caparrut intentant, com un bruixot, amb conjurs escrits damunt les pàgines del butlletí oficial, arreglar l'economia. Però una vegada aprovades les lleis, embrutat el paper, hom va veure que l'activitat seguia esmorteïda.
Era -i encara és- evident que redireccionar un sector de la mà d'obra com era l'immobiliari, que va arribar a representar poc abans del tro de la bombolla un 20 per cent del total de la població activa, cap a una altra activitat productiva, ni és gens fàcil de fer ni tampoc és factible portar-ho a terme en dos dies. Malgrat els anys transcorreguts des del 2008, la crisi no s'ha resolt precisament perquè ni s'ha trobat el motor que rellevi el sector quasi difunt ni perquè s'ha promogut un pacte social per veure qui assumia les pèrdues. La política econòmica del Govern d'Espanya, i també d'Europa, al voler que assumissin, amb les retallades, la purga els desvalguts ens ha portat a la crisi de legitimitat de les institucions i de ruptura del pacte social en el qual ens trobem. Per una mala resolució política de la crisi econòmica, es va anar a la crisi social i finalment hem anat a caure a la crisi política que vivim.
Em sembla bé, imprescindible, legislar a favor de la protecció del paisatge, però fer-ho sense que al darrera hi hagi una Administració pública forta, competent, dotada de mitjans econòmics i tècnics, la qual elabori i tingui en la seva agenda la sostenibilitat dels paisatges agraris, forestals i naturals de les nostres illes, que treballi amb tots els operadors econòmics d'una manera transversal, és fer conjurs de dimoni, no com els de Bauzá, que eren vermells, però sí verds, i que a afectes pràctics són el mateix. Ho corrobora la indisciplina urbanística en rústic, que per mor de la crisi ha baixat moltíssim de ritme, però segueix sense aturador, com en va parlar el Menorca el passat dilluns dia 11. Si segueix l'escamparel·la, l'anarquia, de construccions ací i allà, malgrat totes les lleis conjurables i a conjurar, és perquè els serveis urbanístics municipals i del Consell Insular de Menorca tenen moltes mancances tant tècniques com de personal.
Davant les especulacions financeres que promouen bombolles de tota casta arreu del planeta (la darrera, la que està esclatant a Xina), l'únic camí factible és fermar curt el capital i per poder-ho fer és necessari que les institucions democràtiques siguin fortes. Per açò, el que no hauria d'oblidar el Govern balear és que sense un nou finançament per la nostra autonomia perquè els nostres consells i ajuntaments puguin treballar sense penúries, tota la legislació que aprovi pot ser només una declaració de bones intencions, només paper mullat.