Ens apassiona la comunicació no verbal, un silenci que flueix episodis i actituds personals. L'investigador Albert Mehrabian va desgranar la declaració en percentatges: 7 per cent verbal, 38 per cent vocal (to) i un 55 per cent són gestos i senyals. En política, representa el 93 per cent del missatge front el 7 per cent de contingut discursiu.
Aquesta setmana ens ha regalat unes escenes brillants: Artur Mas, amb el «vaig arribar a la conclusió que formava part del problema». De Puigdemont, pot ser que no recordis el missatge quan deixi de rallar, però sí que sentiràs qualque cosa potent dintre de tu, dient «sóc dels convençuts que el municipalisme és la gran escola de la política».
Tan cert. De vegades, és la melodia de la quietud, com la decisió de l'Ajuntament de Maó d'aturar el rellotge municipal en senyal de dol per a la persona que en va tenir cura durant 30 anys. La reina de la inexpressió, la infanta Cristina. Quieta, solemne i sense exterioritzar sentiments. Ni pena, ni glòria. Les pauses, la postura i el contacte visual d'uns pares en el judici del Madrid Arena. Halloween es va manifestar amb errors de previsió i de coordinació, perquè la mort gesticula per quatre euros més. Totes les tonades de David Bowie són un circ d'expressió. Guanya el vídeo viral de Mariano Rajoy «Muchas tardes y buenas gracias». Ningú es pensava que fos manipulat. Quina llàstima, ja no tinc caràcters per comentar la cirereta de la setmana: l'apoteósica constitució del Parlament.