El 2016 ha començat amb un devessall de canvis. Per si no n'hi hagués prou amb la sortida de Mas de la Casa dels Canonges i l'adéu de l'històric Duran i Lleida a Catalunya, tenim que a Madrid pinten bastos per a Rajoy i els cavallers que s'asseuen entorn de la taula ovalada del Consell de Ministres. De moment, al registre del Congrés dels Diputats han tingut entrada tot d'iniciatives per revertir la legislació emanada unilateralment del PP, el partit governamental que ha sofert la pitjor desfeta electoral a la UE. La majoria absoluta que sostenia la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE: quin títol per a una llei nefasta!) ja no hi és. Si arriba a desaparèixer aquesta cotilla que ofega el nostre sistema educatiu, tindrem una oportunitat magnífica per anar treballant en un model propi d'escola més d'acord amb els principis d'una pedagogia moderna: garantia de les trajectòries escolars inclusives, formació professional, català per vehicular l'educació i didàctica d'ensenyament de llengües, control sobre la prescripció i l'avaluació curricular, respecte i promoció de l'autonomia de centres, renovació a fons de la formació del professorat, etc. Tot plegat, hauria de servir per acabar amb el biaix homogeneïtzador i reglamentista actual i avançar en la recerca i la innovació educatives.
Un repte majúscul de la Conselleria de Martí March rau a assolir un model educatiu propi per a les Illes, que segurament s'hauria de plasmar en una llei, però sobretot hauria de comptar amb un finançament suficient del servei públic. El govern ha de liderar aquest propòsit; açò sí: amb l'empenta i el compromís de la societat sencera, que ha de veure en l'educació una de les prioritats de la nova agenda política, social i econòmica del país.
El compromís de molts docents –un grup important d'especialistes s'hi esforça des de fa molts de mesos- s'expressa, entre nosaltres, en la feina per aconseguir un pacte per l'educació, capaç de promoure un sistema eficaç obert a incloure una pluralitat d'opcions ideològiques, a través d'una arquitectura legal, administrativa i econòmica que asseguri i impulsi una acció educativa eficaç per disminuir les desigualtats. Convé recordar, sobretot als qui s'omplen la boca de retòrica patriòtica apel·lant a la indissolubilitat i a la sagrada unitat nacional, que no hi ha altra pàtria per a la gent que l'existència del país amb justícia.