Les històries de Harry Potter van tenir en suspens tota una generació. Amb el mèrit afegit d'haver-la ensenyat a llegir i a xalar amb els llibres en una època que els mitjans audiovisuals semblava que s'havien de menjar el mercat de la imaginació. Com les franquícies es mengen la iniciativa dels autònoms. I les grans superfícies, el petit comerç.
I els seguidors de Harry Potter recordaran que en la seva història hi surt un personatge tan malvat que no es pot ni anomenar, encara que tothom el tengui present. És la viva expressió de la maldat i per açò ningú no s'atreveix a dir el seu nom, i quan el citen, rallen petit i li diven la Innominable o el Senyor de les Forces del Mal.
A totes les societats enquistades i que viven d'esquena al món hi sol haver sempre algun innominable que és en boca de tots però de qui més val no dir el nom, per si un cas. No sigui cosa tengui una orella prou grossa per sentir-ho i que es creixi sentint el seu propi nom.
Una cosa semblant deu estar succeint a Espanya amb una comunidad autónoma, de qui últimament no es diu el nom –i jo tampoc no el diré, per si un cas- , però que no solament està condicionant la política espanyola sinó que és present en qualsevol declaració dels portaveus dels partits, sigui quin sigui.
És evident que és una comunitat molt important, perquè encara que no passi dels set milions d'habitants i amb els segles li hagin anat fent petit el territori, representa bonibé una quarta part de l'economia espanyola, i les inversions estrangeres li ploven una darrera l'altra a pesar de la sequera que patim. I a pesar que l'Estat mai no se'n recordi de fer-hi inversions públiques.
Per paga, des que li van deixar organitzar uns jocs olímpics, la seva capital ha anat recuperant l'esplendor que havia tingut abans de ser derrotada i arraconada en la Guerra civil. Ara està absolutament de moda. S'ha convertit en el quart centre d'atracció d'Europa. El seu port és el que rep més creuers del continent i l'aeroport ja supera en viatgers el de la capital de la nación, a pesar que tot siguin traves perquè no pugui créixer.
Mira com deu anar la cosa, que és on s'hi celebra el Mobile Word Congress, que enguany ha reunit més de cent mil visitants d'arreu del món, interessats en les novetats del sector més innovador i expansiu de l'economia actual.
Idò aquesta comunidad autónoma sembla que ja estava farta d'algunes coses que s'arrosseguen des de fa segles. Que li toqui pagar pels altres, que no s'hi facin inversions públiques, que es limiti la seva presència al món, que es qüestioni el seu idioma... De tal manera que un dia va posar les urnes i va decidir que deixava l'apartament de lloguer i muntava casa pròpia. Ja se sap que la democràcia permet fer aquestes coses.
I arribats a aquest punt, la política espanyola, en comptes de posar les orelles per escoltar i per cercar solucions civilitzades al pinyol gros que té damunt la taula, ha convertit aquella comunitat autònoma en la Innominable. Tothom sap que el problema és antic i que avui és més viu que mai, però en comptes de voler-lo resoldre, el maleeixen com en temps de la Inquisició i l'exorcitzen com si fos el mal d'un posseït pel diable.
2 Ara mateix, a punt de començar un nou cicle polític, sembla que tocaria dir les coses pel seu nom i cercar sortides conciliadores. El bordell per formar govern és tan gros que fins i tot s'han assegut a negociar dos partits que ni s'haurien de mirar.
Així i tot ho han fet i han signat uns pactes, però en els seixanta fulls de paper que omplen, el nom de la Innominabla ni hi surt. Encara que, açò sí, l'exorcitzen de la forma habitual.
Tot sigui dit, segurament aquests pactes no serviran per a res, perquè per governar s'ha de tenir la majoria o comptar amb l'abstenció dels altres. Però al manco podrien haver marcat un camí perquè la política espanyola posés d'una vegada els peus enterra i obrís els ulls a la realitat reconeixent el nom de la Innominable.
Descartat per inútil el partit que ha governat aquests anys, només se li pot reconèixer el mèrit de saber en quin punt esteim a l'altra partit que tampoc no ha volgut pactar; l'únic que ha estat capaç de dir el nom de la Innominable i defensar un referèndum, per més que digui que votaria no. Potser és perquè el seu líder, a part de dur coa, va llegir Harry Potter i coneix el nom de Lord Voldemort.