Sembla mentida però en aquest país està comprovat empíricament que no sabem fer les cues. Primer s'embarca de la fila 15 a la 31 i posteriorment de la 1 a la 14 però no hi ha manera La instrucció és senzilla, el missatge em sembla clar però començo a pensar que es tracta d'un tema sociocultural. Divendres passat, una altre vegada ho vaig poder comprovar i ja en van unes quantes. Primer es forma una cua inicial d'espontanis gairebé perfecte, abans que arribi l'avió. Quan el personal de terra avisa que ha arribat el moment de l'embarcament i que primer ho faran les famílies amb nens, els passatgers amb tarja preferent i els de la 15 a la 31, comença el problema. Es desfà la cua original, els de darrera avancen davant la mirada d'espant dels que ja guardaven torn, comencen els murmuris, apareixen els espavilats que aprofiten el forat, els despistats del següent torn d'embarcament són desplaçats i embolica que fa fort. Per acabar-ho d'adobar, el personal de terra tampoc contribueix a resoldre el problema i actua passivament sense sortir de darrera del taulell. Alguna vegada, quan el caos s'ha apoderat de la cua, es limiten a repetir novament el missatge de les dues files per si fos un tema de sordesa.
Hi ha moltes solucions que es podrien aplicar com unes cintes de separació per delimitar les dues cues o unes fletxes al terra però no és un tema de la companyia, és un tema antropològic. L'exemple paradigmàtic es troba al Japó on fer una cua és un sinònim d'ordre i respecte cap als demés.