La cultura és una barca que per navegar necessita la llibertat dels camins oberts marítims, bones veles i mariners esversats, que sàpiguen recollir el vent que en cada moment bufa, de manera que el timoner la guiï cap als objectius desitjats. En la metàfora marinera més tòpica, que per res és exclusiva de l'expresident Mas, les veles i el vent els posa la societat organitzada amb o sense el suport de les institucions públiques. A Menorca, la Unió d'Antics Alumnes Salesians, de Ciutadella, impulsa un concurs de curts temàtics, que enguany ha correspost a la gastronomia. El guanyador de la II Biennal Vídeobosco ha estat «Abelles i mel» una cinta d'Antoni Salvador. Amb guió d'Ester Mascaró, Salvador ha reeixit no sols a explicar el procés de la producció de mel, cosa que mostra molt bé l'apicultor Antoni Anglada, sinó a presentar l'interessantíssim món de les abelles en relació als factors naturals i socials que l'integren i s'hi interrelacionen. Són quinze minuts molt ben aprofitats des del punt de vista didàctic. Entreteniment documental i propòsit educatiu.
Som primavera, època de floració, i als ruscs, apiaris o cases d' abelles hi ha màxima activitat. Els ocells dits abellarols –no confondre amb els apicultors, que popularment també s'ho diuen- no troben, però, últimament prou menjua. El clima té molt a veure amb l'activitat mel·lífera, ja que influeix en la floració i en la feina de recollir pol·len i nèctar que fan aquests insectes socials, tan sensibles a les variacions de temperatura. Hi ha arreu del món alarma per la reducció del nombre d'abelles. Se'n moren més, no en neixen tantes? Ha esdevingut hostil el medi natural per a elles? Elles malden, en estreta col·laboració espartana (dins una sola caseta n'hi pot haver entre 25.000 i 70.000) fabricar la mel i reproduir-se; però quelcom està fallant en l'ecosistema. Els homes hem fet emmalaltir la natura i en sortim, perjudicats. Si l'hidromel era beguda olímpica dels déus, per als mortals la mel és tot bondat: dolça, nutritiva, conserva les fruites, afavoreix la longevitat... Hi ha documents que testifiquen que al segle XIV els reis catalans sol·licitaven mel menorquina, que sol ser multifloral: boscana (xipell, romaní, bruc, alzina, abatzers...) o de conradís (cards, ravenisses, trèvol, caramuixa, enclova...). Devia tenir, idò, fama merescuda. Per obtenir aquesta meravella, igual que per a assolir objectius de benestar humà, cal una laboriositat cooperativa i una organització social perfecta. Tot un exemple.