Ens van dir que l'absentisme laboral s'havia intensificat, i que es tractava d'un dels principals problemes per a les empreses espanyoles. Dit de manera tècnica, suposava un cost del 1 per cent del PIB, o sigui, 13.000 milions d'euros a l'any o uns 2.500 euros per cada treballador. Els números sempre són freds, principalment els que no concorden amb l'apreciació quotidiana. Al meu voltant laboral, durant les 3 dècades que he cotitzat, no he tingut companys que reiteressin baixes o que les que patien fossin injustificades. Per combatre la situació, aquesta i la pròpia crisi, el Govern –l'actual en funcions- va aprovar una normativa laboral via Reial Decret Llei, que és l'absència del necessari debat polític i la disminució de la qualitat democràtica. Semblava que la causa de tots els mals era el model laboral.
Na Catiana ha patit un còlic nefrític, l'han operada i ha estat de baixa 8 dies comptant dissabte i diumenge. A la nòmina li han tret més de 300 euros. En Pere, de tant en tant, es queda enganxat per una lumbàlgia que ja és crònica. No és fàcil, tot i la prevenció de riscos, no fer esforços excessius en una residència de persones majors. A na Joana la vida li va donar un tomb quan li van detectar el càncer. L'han operada dues vegades i ha rebut tractaments de radioteràpia a Palma. Els fulls de salaris resultants, són malaltissos.