Fa molt de temps que en l'àmbit quotidià ens volen introduir el concepte de la nova política, d'un estil modern i d'una manera de fer que s'atribueix al naixement del 15M. En aquest mateix carrer, posem en dubte que sigui tan nova o bona com desitgem. Vicis, fórmules, rols, escepticisme... els nous i vells polítics continuen penjant-se les medalles de l'èxit i despistant les errades sense executar la corresponent i necessària autocrítica. Ens rallen de transparència per contar-nos els salaris que cobren o les pertinences que tenen, però es reuneixen d'amagat, canten quatre frases fetes i s'allunyen de la interacció desitjada entre la ciutadania i la institució.
Els partits polítics es van sumar a l'anunci d'un canvi de model. Rallaven de seus de vidre que deixaven guaitar, de portes obertes, de millorar els canals comunicatius i d'escoltar més, de formes horitzontals i democràcies participatives que encara són nius d'amor entre la nova i la vella política. No volien fronteres, però la realitat és limitada i atorga enquestes que mantenen la desconfiança del poble.
Veníem del silenci, de l'absolutisme, de la mordassa de la vella política rància. On som ara? Creiem que l'aire fresc continua lligat a l'accessibilitat que proporciona Internet i que ha inventat nous recursos, noves maneres i noves alternatives d'acció.
Repetir les eleccions costaria com a mínim 130 milions d'euros. Fracàs? Fruit de la nova o de la vella política?