Síguenos F Y T I T R
Flor de sofre

Quin país volem? Quina societat volem?

|

Una de les coses que em té més preocupat es veure com els actuals dirigents polítics menorquins i balears, és a dir, les «esquerres», malgrat portin uns mesos al front de les institucions encara no han denunciat públicament per res els greus problemes que pateixen els nostres ajuntaments, els consells insulars i el Govern Balear. En parlen d'açò, però sotto voce, en petits cercles i quasi d'amagat. Alguns càrrecs em consta que ja fins i tot arriben a dir que les entitats de les administracions autonòmica i local es troben tan malament de recursos humans i econòmics que al llarg de la present legislatura no es podrà fer quasi res. La tempesta que s'han trobat és perfecta: a una comunitat autònoma històricament mal finançada i crescuda en els seus primers anys pel biberó de l'Aliança Popular de Gabriel Cañellas, el qual estava més interessat en fer corrupteles, com les que va fer amb el túnel de Sóller, que de tenir unes institucions públiques fortes i amb bon personal, com Déu mana, s'hi ha sumat la impossibilitat de reposar els funcionaris que es jubilen i les retallades ordenades pel ministre Montoro. Tot açò, i més de la història recent i de la conjuntura actual, és necessari que la ciutadania ho conegui.

Crec que és un error no dir les coses pel seu nom. Tant els partits com els seus dirigents, primer, han d'exposar públicament i fort el què volen, el seu programa, i en segon lloc, haurien de fer un esforç per comunicar contínuament com es troba el treball que fan i la direcció que duen, malgrat les dificultats i els imponderables. Exposar les herències rebudes i els problemes no és fer victimisme ni tampoc és mostrar feblesa. Tot el contrari, en tot cas, és essent deshonest i no anunciant les polítiques que es fan i les que no es poden fer pels constrenyiments quan es perden els suports del carrer.

És cert que vivim en un moment de desconcert, però és precisament en moments com aquests que els debats polítics, socials, culturals i econòmics haurien de ser més vius que mai i els haurien de promoure tant les societats cíviques com els partits, per veure si d'una manera col·lectiva es pot trobar un horitzó de futur engrescador i sense guanyadors i vençuts.

La majoria de formacions polítiques es troben en estat catatònic. El PP, el qual de fa anys fa una aposta per una economia i societat tipus la nord americana, veu que la recepta ianqui no treu el país de l'enfanga sinó tot el contrari. La societat està disgustada per l'atur, la precarietat laboral, la corrupció que ha propiciat la cultura dels doblers... D'aquí no res s'anunciarà la fatalitat que s'ha exhaurit la guardiola de les pensions i que els jubilats es queden sense alguna paga. El PSOE, si bé en temps de Rodríguez Zapatero, va jugar fort a favor dels drets civils, en matèria econòmica va abandonar el nord socialdemocrata, tot intentant conquerir les terres del centre ideològic, que encara no sabem que són perquè són movedisses, i així està, ofegat per les arenes. Pels qui estimem la nostra cultura, Ciutadans representa més centralisme, més ofec a les llengües minoritàries i més liberalisme al servei dels poders fàctics, en definitiva, més oli de ricí. Podem, va néixer del desconcert, i encara que és cert que ha estat i està sent contínuament maltractat d'una manera ignominiosa per la premsa favorable del PP i PSOE, ja ha mostrat una afecció massa gran per les cadires. I les nostres forces polítiques nacionalistes tampoc aproven ni en esforços de comunicació ni en mostrar quin model territorial es vol per Menorca i les illes. Per a mi és un error caure en el parany, que sembla que han caigut, que és el de la construcció de la balearització del país. Som partidari de les cooperacions i sinergies de tot tipus entre els territoris i pobles, però l'actual model autonòmic necessita ser refet de dalt a baix perquè suposa la subordinació política de Menorca respecte a Mallorca, no és un tracte d'igual a igual. És voler seguir jugant a tercera divisió, quan històricament la nostra Illa ha tingut les principals relacions econòmiques, socials i culturals amb Barcelona, que és de primera divisió. Posats a jugar de manera subordinada, no seria hora que els menorquins diguéssim que volem jugar d'una vegada a primera i no a tercera? Però, perdoneu, aquest és un somni meu enmig de la més fosca nit.

Lo más visto