L'altre dia vaig anar de visita a una empresa menorquina del sector productiu i em vaig fixar que tenien un cartellet penjat on deia que en hores de feina, estava prohibit emprar el telèfon mòbil. La veritat és que tot d'una em va sorprendre una norma d'aquestes característiques perquè és la primera vegada que la veia a un centre de treball de l'Illa (i n'he conegut unes quantes d'empreses de Menorca darrera «El Economico») però la vaig trobar molt encertada. Quedi clar que el mòbil és avui en dia una eina de feina imprescindible i molt valuosa per a molta gent però també hi ha espais de treball on realment, no es necessita. Posar normes pel seu ús és una mostra de voler que les coses es facin millor a la feina, està clar..
El mòbil és un dels roba-temps més grans de la història i un gran distorsionador de la eficiència i la productivitat. Estem tant narcotitzats amb el seu ús, que reconec que es fa difícil no deixar de mirar-lo desenes de vegades durant el dia. Si un mateix no s'autoimposa normes d'utilització o fins i tot, horaris de consulta, no resulta gens fàcil la concentració. L'educació i el respecte cap a l'altre que ens està parlant si nosaltres tenim la mirada acotada, també hi juga un paper que moltes vegades, passa desapercebut i no es reconeix. De fet, l'estadística aquella que diu que al lavabo és on es perden més terminals per caiguda al wàter, és una prova més que n'estem enganxats fins als llocs més íntims. Amagar-lo de la vista és el primer pas per fer-ne un us racional.