Com alre no des del s.V aC, se sap, ho sabia Alcibíades, que l'exercici del poder compta amb dues palanques: la mentida i la força. Més encara: Sun Tzu, un estrateg xinès del s.IV aC, escrivia que l'art de la guerra es basa en l'engany. Hi pens tot veient per youtube un documental del canal 33 de TVC sobre el desembarcament del capità Bayo a la costa del llevant mallorquí, enguany fa vuitanta estius. Quan la matinada del 4 de setembre es va donar l'ordre de reembarcament de les columnes republicanes, s'havia corregut la notícia que es dirigirien a la badia de Palma, on presumptament havien arribat més reforços per recuperar l'Illa per a la República. El testimoniatge és d'A. Pons Melià, un maonès que va participar en aquella comesa. Era mentida de Ràdio Macuto, propiciada interessadament per facilitar les coses. Però l'aviació italiana, amb Arconovaldo Bonaccorsi (aliàs Comte Rossi) al capdavant, arribada a l'Illa amb el suport econòmic del financer Joan March, va convertir aquell retorn en un infern. La narració dels fets, acuradament explicats per J. Massot i Muntaner, permet extreure'n algunes conclusions.
En començar, les milícies de la FAI, no fent cas al que els proposava Bayo, que era emprendre una maniobra de distracció a sa Dragonera, desembarquen a Cala Mandia i Cala Anguila un dia abans que el capità en donàs l'ordre. D'altra banda, el 8 d'agost recuperaven les Pitiüses, però tres dies després, la columna d'Uribarry abandona i torna a València. Diuen que la mala relació entre els dos militars va perdurar tota la vida. La situació revolucionària no va permetre la necessària coordinació per al correcte desenvolupament dels esdeveniments...
Des de Madrid, el govern republicà considerava l'operació de Bayo com una aventura de la Generalitat i les Milícies Antifeixistes de Catalunya; no s'hi oposà del tot, però va preferir observar els esdeveniments. Segurament, ja hi veien perilloses derives separatistes: «No hay más que una nación: ¡España! Antes que consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos» (M.Azaña). «...Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco. Con él ya nos entenderíamos nosotros o nuestros hijos o quien fuere. Pero esos hombres [referència als companys polítics catalans] son inaguantables. Acabarían por dar la razón a Franco». (J.Negrín).
La Mallorca feixista (prop de 5.000 republicans hi foren afusellats!) fou decisiva base dels bombarders italians que destrossaren Barcelona i València... La columna dels menorquins en aquella operació militar va reunir unes 400 persones. Algunes, com el company de la recordada Sofia Sintes o el pare de l'empresari J. Carretero, hi van perdre la vida.